Piranesi a la col·lecció permanent

El Museu de Belles Arts de València ha incorporat a la seua col·lecció permanent una selecció d'aiguaforts del gravador, arqueòleg i arquitecte venecià Giovanni Battista Piranesi (1720-1778), considerat com un dels gravadors més importants del segle XVIII.

Els amants d'esta tècnica artística podran gaudir en la galeria de la planta primera del Museu de set làmines de gran format firmades pel genial artista venecià. De la sèrie 'Vedute di Roma' (Vistes de Roma) s'exhibeixen Vista de la plaça d'Espanya, Plaça Navona, Vista de l'arc de Constantí i de l'amfiteatre Flavi o Coliseu, i Frontispici (busts, medallons, estàtues, el «peu de marbre» del colós de Constantí, la deesa Pal·las, etc.).

I de la sèrie 'Le antichità romane' (Antiguitats romanes) s'han penjat les Vistes del pont i del mausoleu construïts per l'emperador Eli Adrià,Demostració de la manera en què foren alçats els marbres per a la construcció del sepulcre de Cecília Metel·la, i Gran urna de pòrfir amb la seua coberta, trobada al mausoleu de Santa Helena.

Les «Vistes de Roma», sèrie iniciada a mitjan dècada de 1740, és una de les produccions més destacades de Piranesi i en ella recrea l'estat de la ciutat de Roma a mitjan segle XVIII. En els gravats, els protagonistes són els monuments, presentats amb tots els seus ornaments i detalls, i l'ús de personatges només serveix per a refermar la seua escala monumental.

De 1756 és la sèrie «Antiguitats romanes», gran obra publicada en quatre toms dedicada als antics edificis de la Roma imperial (tom 1), els monuments sepulcrals (toms 2 i 3), i els ponts, teatres i pòrtics de l'antiguitat romana (tom 4). A esta sèrie pertany també el retrat de Piranesi gravat pel seu mestre Felice Polanzani en 1750, que també s'ha incorporat a la col·lecció permanent.

El Museu de Belles Arts de València posseeix unes 680 làmines de Piranesi, quasi totes adquirides en el mateix segle XVIII per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a iniciativa del pintor valencià Luis Planes i amb un únic motiu: «la utilitat de les obres per a tots els professors de les Arts». L'última vegada que es van mostrar al públic va ser en una exposició temporal en este mateix Museu (del 5 de juliol al 2 d'octubre de 2011), en la qual es va exhibir una selecció de 55 gravats originals, tots ells de gran format.

Atesa la fragilitat de les obres sobre paper, a més d'ajustar el nivell d'il·luminació a un màxim de 40 lux, es renovaran cada tres mesos les obres de Piranesi exposades per a garantir el seu correcte estat de conservació.

Giovanni Battista Piranesi (Mogliano, Venècia 1720 - Roma, 1778) va iniciar els seus estudis en el camp de l'arquitectura de la mà del seu tio Matteo Lucchesi, posteriorment va continuar els seus estudis amb el també arquitecte Giovanni Antonio Scalfarotto i va estudiar perspectiva i gravat amb el mestre Carlo Zucchi. A Roma estudiarà les obres dels mestres Fischer von Erlach, Filippo Juvarra i Ferdinando Galli Bibiena. En 1757 és elegit membre honorari de la Society of Antiquaries de Londres, i en 1761 acadèmic de l'Accademia di San Luca de Roma. El gravador sempre va mantindre la seua vocació per l'arquitectura i l'agradava denominar-se 'architteto veneziano'.