La santedat i la seua representació artística van ser dos aspectes que van caracteritzar la cultura del Barroc. En 1517 Martí Luter va publicar les noranta-cinc tesis de Wittemberg i va iniciar la Reforma protestant. Durant dècades, diferents confessions i estats europeus van declarar la seua independència espiritual del Papat de Roma i van negar de manera sistemàtica bona part de la doctrina, els ritus i la litúrgia catòlics. Els Sagraments, les imatges religioses i el culte als mediadors, la Mare de Déu i els sants, van ser els objectius més durament criticats per calvinistes, luterans i anglicans, i este atac va suposar un fort colp per al catolicisme. Roma i els estats que van romandre fidels a ella com Espanya es van prendre el seu temps per a fixar la postura oficial de l'Església catòlica, i no va ser fins a passat el Concili de Trento (1545-1563) quan es va posar en marxa la Reforma catòlica o Contrareforma.

Després del Concili de Trento, el culte als coneguts com a mediadors i la definició del catolicisme com una religió decididament visual van ser eixos de la reacció catòlica a la Reforma protestant. A partir de finals del segle XVI, al Mediterrani, les imatges pictòriques i escultòriques de la santedat es van multiplicar. El seu objectiu va ser moure els fidels a la imitació devota dels models de virtut que en elles es mostraven i, per a aconseguir-ho de manera eficaç, es va intensificar el seu realisme. L'objectiu va ser arribar al cor dels espectadors a través d'obres d'enorme verisme i gran càrrega dramàtica i, així, crear imatges de fort impacte emocional.

A València, Màlaga, Madrid, Milà o Nàpols, els sants van baixar dels altars i es van confondre amb els fidels per a mostrar-se davant ells com a éssers de carn, sang i llàgrimes. Humanitzats com mai, els herois i heroïnes del catolicisme van deixar de ser icones i es van manifestar com a reals a través d'un extens cabal d'imatges nascudes per a persuadir i commoure que va suposar un dels cims de la història de l'art a Espanya. Més de tres-cents anys després, la potència intacta d'estos retrats d'una santedat real, humana i emocional prova que, hui com ahir, el món es mou a través de les emocions.

Esta exposició, realitzada en col·laboració amb el Museu Carmen Thyssen Màlaga, analitza la santedat barroca a través d'una selecció de trenta-sis pintures i escultures espanyoles i alguns exemples italians que mostren la comunitat d'intencions al Mediterrani del segle XVII. Al mateix temps, es proposa una mirada actual a les arts com a vehicle de les emocions, mostrant la seua vigència en la cultura visual contemporània.