Sant Sebastià

Sant Sebastià

Fernando Llanos (ca. 1470 - ca. 1525)

Esta excepcional taula atribuïda a Fernando Llanos correspon a la seua etapa inicial a València, quan l'empremta florentina era més evident.

La pintura relata el moment previ al martiri de sant Sebastià, el soldat romà que va abraçar el cristianisme i va morir assagetat pels seus companys en temps de Dioclecià. El soldat apareix despullat de les seues vestidures i lligat a un arbre, en un potent primer pla, mentres que el paisatge d'horitzó baix, molt sumari i eteri, es diluïx en un celatge de núvols blancs i un cel blau suau.

El to difús del fons servix per a centrar l'atenció en el magnífic estudi anatòmic del sant, en el qual es conjumina la tensió muscular i el desllorigament dels membres del nu masculí amb unes carnacions delicades i suaus, fruit d'una tècnica de successives veladures transparents que en algunes zones deixen traslluir fins i tot el dibuix subjacent. Llanos amb la seua formació humanista s'entrega a l'estudi de l'anatomia de l'ésser humà com a tema principal de la pintura, plasmant la bellesa a través de la tensió harmònica entre les parts del cos humà que connecta amb el món clàssic estudiat i aprehés a Itàlia.

La composició remet a l'estampa de la Crucifixió de Dürer, en concret a la figura del lladre de la dreta de Crist, reconvertit per Llanos ací en un sant Sebastià. La semblança resulta més que evident en l'expressió tràgica del rostre i en la col·locació dels peus sobre un ixent de l'arbre.

Esta peça a més interessa pel seu valor testimonial en la pintura valenciana del moment. Este nu sens dubte va estar a València i va tindre un ressò en els principals artistes locals avesats en el nou art renaixentista del Seicento. Felipe Pablo de San Leocadio, Martín Gómez i fins i tot Joan de Joanes van haver de veure esta taula per a reinterpretar-la en les diferents representacions de sant Sebastià, més enllà d'una mera coincidència iconogràfica.