Retaule dels Set Sagraments

Retaule dels Set Sagraments

Gherardo di Jacopo di Neri, Starnina (Florència, ca, 1354 - 1409/1413)

Este important retaule, el conjunt més complet elaborat per Starnina, se situa entre les obres més exquisides i detallistes del gòtic internacional. Va ser encarregat per Bonifaci Ferrer (1355-1417), germà de sant Vicent Ferrer, al seu ingrés en la cartoixa de Porta Coeli després de la mort en 1394 de la seua dona, Jaumeta Despont. Bonifaci Ferrer va prendre l'hàbit cartoixà el 21 de març de 1396, professant el 24 de juny d'eixe mateix any. Com a mostra d'agraïment cap a l'orde i el monestir, amb les seues rendes va manar edificar en el claustre de la cartoixa una capella que va dedicar a la Santa Creu i a la qual va donar un calze, este retaule i altres ornaments, consagrant-se el 24 de febrer de 1397.

La taula central està presidida per una Crucifixió que inclou escenes relatives als set Sagraments emmarcades per quadrifolis. Estes escenes partixen dels filets de sang que brollen de la ferida del costat de Crist. La part superior l'ocupa un Juí Final i en els carrers laterals es representa la Conversió de sant Pau i el Baptisme de Crist, sobre les quals se situen sant Gabriel i la Mare de Déu Anunciada entre gablets. La predel·la presenta el comitent del retaule junt amb la seua família, a l'esquerra fra Bonifaci Ferrer, en hàbit de cartoixà, amb els seus dos fills Joan i Francesc, que vivien quan el seu pare va professar en l'orde, tots agenollats i amb les mans en posició d'oració, i a la dreta la seua dona i les seues set filles, totes elles amb els raigs dels benaurats, la qual cosa indica que ja havien mort. Estan ordenades de manera creixent, de menor a major grandària, i totes apareixen agenollades vestides amb simple alba blanca. Destaquen entre totes elles la filla major, Isabel, de dotze o tretze anys, que apareix amb les mans creuades sobre el pit, i Jaumeta, dona de Bonifaci, que porta el cap cobert. Completa la predel·la un Crist Home de Dolors junt amb una Lapidació de sant Esteve i la Decapitació de sant Joan Baptista. Animen les motlures figures xicotetes de profetes i patriarques d'Israel, amb filacteris vinculats amb l'Ordo prophetarum, inspirat en el sermó atribuït erròniament a sant Agustí, Contra jueus, pagans i aris.

És obra atribuïda al florentí Gherardo di Jacopo di Neri, de sobrenom Starnina, documentat a València entre 1395 i 1401, i revela la profunda empremta deixada per ell en la configuració del gòtic internacional en esta ciutat com posteriorment a Florència.