Paisatge d'Alacant. Platja de Sant Gabriel

Paisatge d'Alacant. Platja de Sant Gabriel

Francisco Lozano Sanchis (Antella, 1912 - València, 2000)

Francisco Lozano, el gran paisatgista valencià del segle XX, es va formar en la tradició acadèmica, encara que va saber evolucionar cap a una estètica d'avantguarda i va crear un estil molt personal, d'una rotunda modernitat i innegable mediterraneisme. En la seua evolució va ser capital la seua estada en la Residència de Pintors de l'Alhambra (1933), on la seua paleta es va impregnar d'una nova llum més brillant i acolorida. La seua posterior presència a Madrid li va permetre contactar amb la vida artística i intel·lectual de la capital i visitar tant el Museu del Prado com les galeries més modernes del moment.

A partir dels anys 40 Lozano va renovar la pintura de paisatge, caracteritzada pel protagonisme de la llum, el color intens i enquadraments molt personals. L'èxit de la seua producció es va sancionar amb l'obtenció de la primera medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts en 1952 pel seu sobri quadre en ocres Poble (Homenatge a Azorín), consolidant definitivament el seu personal estil, visible en les seues marines tant de València com d'Alacant, en els seus arrossars i en les seues vistes de l'Albufera. La medalla de 1952 li va permetre una pensió del Govern francés a París, on va coincidir amb pintors ja consagrats com Picasso, Cossío i Quirós, i també amb joves artistes abstractes com Pollock, Rothko o Klee. La seua tornada a València i la seua adscripció a l'àmbit universitari com a catedràtic de Colorit a l'Escola de Belles Arts li va permetre reflexionar i aprofundir en la seua pintura de paisatge, convertint-se en una figura de gran prestigi en el món cultural valencià.

Aquest paisatge costaner d'Alacant, realitzat cap a 1960, preludia la definitiva maduresa que Lozano va aconseguir en la dècada dels setanta, quan la seua pintura s'aprima i arriba a una síntesi màxima des del punt de vista cromàtic i compositiu. En l'obra, el protagonista absolut és el paisatge mateix, amb la seua capacitat de commoure, sense llums encegadores, conformat per la vista costanera del litoral alacantí esguitat de les típiques casetes de platja, en algunes de les quals el pintor incorpora referències personals en afegir el nom de les seues tres filles, Mercedes, Toñita (Antonia) i María Teresa, i un dels seus nebots, Cotoño (José Antonio), a més de la pròpia signatura.

Inscripcions: «Francisco / Lozano» (Firmat. Sobre l'exterior de l'última caseta de platja situada en el lateral dret); «COTOÑO // TOÑITA // MERCEDES // MARIA TERESA» (D'esquerra a dreta, sobre les parets exteriors de diferents casetes de platja)