Marina. Port de València

La pintura de marines, considerada un subgènere del paisatgisme, no va ser convenientment representada fins a finals del segle XVIII. Però serà en el XIX, després de l'espenta del paisatge romàntic, d'una banda, i del realisme, per una altra, quan proliferaran els quadres de tema marítim en les seues múltiples variants: la mar en calma, les embarcacions, la batalla naval, la tempesta, la riba, el port.

 

A partir de mitjans del segle XIX sorgix a València una nova generació d'artistes que veuen la mar com a font d'inspiració i objecte pictòric en si mateix, i la temàtica marinera es convertix així en un element propici per a investigar amb la tècnica, la llum i el color, especialment en el moviment de les ones. Sorolla no va ser alié a esta tendència, si bé va ser un dels artistes que es van acostar a este gènere en moments puntuals, encara que va realitzar marines al llarg de la seua producció artística, partint d'una aproximació academicista al tema en els seus primers anys per a continuar evolucionant amb el temps cap a una major llibertat estilística i temàtica.

 

En esta obra veiem una escena portuària amb un espai replet de vaixells, especialment a l'esquerra, destacant entre ells un, vist de costat, molt semblant al que apareix en quadres de Sorolla de similar assumpte d'esta mateixa època. A l'esquerra del tot veiem l'embarcació lleugera, amb les veles desplegades, típica de les usades pels pescadors al Mediterrani, i que tantes vegades Sorolla pintarà en el futur.