La Coronació de la Mare de Déu amb sant Pere i sant Pau

La Coronació de la Mare de Déu amb sant Pere i sant Pau

Mestre del Sant Pere de San Simone (Actiu a Florència en el primer quart del segle XIV)

Com a peça singular en les col·leccions espanyoles pot ser tinguda esta pintura en constituir una mostra notable i quasi excepcional de l'art florentí del primer Trecento al nostre país. Va arribar a València amb la donació d'obres que Francisco Martínez Blanch, cònsol d'Espanya a Niça, va realitzar en 1835 a l'Acadèmia de Sant Carles.

Destaca en la seua iconografia per inscriure's en el grup de pintures que de manera pionera presenten la Mare de Déu agenollada, com a símbol d'humilitat, en el moment de la seua coronació per Crist, i introduïxen una gran cortina al fons sostinguda per set àngels a mode de drap d'honor, segons pautes iniciades a finals del Duecento. En primer pla, flanquejant l'escena, apareixen els sants Pere i Pau en peus, amb els símbols de les claus i l'espasa respectivament. En el lateral dret, la figura de l'àngel depassa l'enquadrament de fons daurat que delimita l'escena. En la restauració de la peça, feta en 1995, van aparéixer les restes d'una inscripció, que al·ludix pel que sembla a Maria.

La crítica especialitzada ha relacionat esta obra amb el pintor que va fer el Sant Pere en la càtedra de l'església de San Simone de Florència, documentat en 1307, un artista protogiottesc que s'iniciaria en els últims frescos del cicle de Sant Francesc en la Basílica Superior d'Assís al costat del propi Giotto. Les diferències que esta taula valenciana presenta respecte al Sant Pere en la càtedra han permés suposar-la treball un poc posterior, i serien fruit de la lògica evolució del propi artista.