La benedicció d'Isaac

Esta obra és el segon exercici d'oposicions realitzat per Sorolla per a optar a la pensió de la Diputació de València en 1884, el tema del qual va ser triat per una comissió nomenada a l'efecte.

 

En el primer examen, en el qual calia realitzar un model nu, Sorolla va fer una Acadèmia del natural (Inv. 898). Per al segon, la comissió va decidir que els participants realitzaren un esbós o croquis sobre un assumpte pres de l'Antic Testament. En concret, l'escena representa l'episodi del Gènesi en el qual Jacob enganya el seu pare, Isaac, ancià i cec, a fi d'obtindre la benedicció que corresponia per dret al seu germà major, Esaú. Jacob apareix en el centre, agenollat davant d'Isaac, que està incorporat del seu llit. Rebeca, d'esquena, subjecta amb la seua mà esquerra un cànter, i amb la dreta acaricia al seu fill espentant-lo al fet que cometa l'engany al pare. L'escena està resolta amb l'ús d'una rica paleta cromàtica que destaca sobre un fons de colors marrons i terrosos.

 

A este segon exercici no es va presentar Fernando Richart Montesinos (1858-1884) i, una vegada finalitzat, el tribunal va eliminar a tots els aspirants excepte a Sorolla i Constantino Gómez Salvador (1864-1937), els qui van passar al tercer i últim exercici de la convocatòria, en el qual Sorolla realitzaria la seua coneguda obra El Palleter declarant la guerra a Napoleó (1884, Diputació de València), que li va valdre el vot unànime del tribunal per a obtindre la pensió de Roma.