L'Adoració de l'Infant Jesús

L'Adoració de l'Infant Jesús

Vicent Macip (València, ca. 1475 - 1550)

Esta obra inèdita, adquirida en subhasta per la Generalitat en 2024, suposa una aportació important al catàleg de pintures de Vicent Macip, un dels introductors del llenguatge renaixentista en terres valencianes. L'obra, de gran efectisme gràcies al tractament de la perspectiva, la riquesa dels detalls i el disseny parcialment classicista de les arquitectures, entronca perfectament amb la producció coneguda del mestre valencià i és el resultat d'una significativa unió de la tradició flamenca amb les novetats italianitzants que a principis del segle XVI quallaven en els regnes hispans.

Maria i Josep, protagonistes de l'escena, apareixen agenollats en primer terme adorant a l'Infant Jesús, que reposa directament sobre el mantell blau de la seua mare. El nounat està envoltat d'un halo de fins raigs daurats en al·lusió a la seua divinitat i realitza un gest amb la mà dreta mentres encreua les cames.

Déu Pare, de bust, apareix en la zona superior dreta, envoltat de núvols i acompanyat en la part inferior per l'Esperit Sant en forma de colom. Així, la Trinitat queda perfectament representada entre l'esfera celestial i l'episodi que transcorre en el món dels humans, el naixement i adveniment del Fill de Déu.

Un dels pastors, tocat amb un turbant i subjectant un corder, participa de l'escena central prostrat de genolls davant el Diví Infant. Els altres dos apareixen una poc separats de l'acció, en l'exterior, parapetats darrere d'un ampit, un dels quals porta un instrument aeròfon. A la seua esquena, un tancat de fusta i una poca de vegetació els separen d'una acció anterior en el temps relacionada amb ells, l'Anunci als pastors, que ocorre a la llunyania amb una aparició angèlica que irradia llum entre l'intens cel blau sobre un altiplà coronat per un edifici, on es troba un pastor envoltat d'ovelles, que alça el braç davant la sorpresa per l'anunci de l'àngel.

Iconogràficament, un dels aspectes que més crida l'atenció és la presència de sant Joan Baptista xiquet, que apareix en primer terme agenollat en un reclinatori de pedra envoltat d'espessa vegetació entre la qual destaquen unes violetes, rebent així el Precursor un protagonisme notable en situar-lo en l'eix central de la composició i atorgant-li el paper d'intercessor de la humanitat davant Crist. Dos àngels vestits amb fins brocats presenten els seus respectes al cosí de Jesús, un alçant les mans i l'altre ajuntant-les en senyal d'oració. La seua escala proporcional és molt diferent de la dels personatges principals.

Un dels aspectes més significatius és la hibridació que es dona en l'exuberant arquitectura de tall clàssic que acull l'escena, en la qual els pilars motlurats decorats amb motius a candelieri conviuen amb les voltes de creueria que els rematen, la qual cosa ens parla d'eixe llenguatge de transició i de com les novetats renaixentistes italianes s'adaptaven a la tradició gòtica local existent.

El paisatge del fons adopta una aparença de badia fluvial que se situa just en el punt on convergixen les línies de fuga que marquen les rajoles, i reproduïx les habituals imatges de la pintura flamenca exportades a la pintura dels regnes ibèrics durant la segona mitat del quatre-cents, amb una voluntat de detallisme i minuciositat en la plasmació d'un entorn natural amb aus aquàtiques i un molí amb sénia, pel qual pul·lulen una sèrie de diminuts personatges traçats en negre.

L'obra destaca per la seua aparença italianitzant, palpable no solament en la proliferació de motius clàssics en l'arquitectura, sinó en altres detalls com la presència de sant Joan Baptista xiquet, que la vincula a les sacre conversazioni italianes, o en les actituds dels pastors i àngels presentats en conversa. La pintura remet a l'etapa de maduresa de Vicent Macip, la segona i la tercera dècada del segle XVI, un moment de la seua trajectòria en el qual utilitza recursos àmpliament localitzables en altres obres, tant el relatiu als tipus humans, com a la introducció d'italianismes en l'aspecte compositiu, iconogràfic o decoratiu.