Ecce Homo

La representació de l'Ecce Homo de mig cos sobre fons obscur, amb mirada compassiva i mans lligades per davant subjectant la canya, constituïx una verdadera icona en la pintura valenciana a partir de la seua invenció per Joan de Joanes. Segurament el pintor degué inspirar-se en una imatge conservada en la parròquia del Carme de València, pintada sobre sarja per Vicent Macip, prescindint de tot allò accessori, per a concentrar tot l'interés en la sola figura de Crist, a la qual dota d'una mirada captivadora, capaç de suscitar un diàleg espiritual intimista amb l'espectador, convidant-lo a la contrició i a la penitència.

 

La peça va pertànyer a la confraria de l'Infant Jesús del convent de dominics del Pilar, a València, d'on va passar al Museu en 1837 arran de la desamortització. Una rèplica d'esta pintura realitzada pel mateix Joan de Joanes és la que conserva el Museu Nacional del Prado procedent de la Casa Professa de la Companyia de Jesús a València.

 

La seua cal·ligrafia apurada i minuciosa descobrix l'admiració de Joanes per la pintura nòrdica, que desenvolupa entre 1530 i 1550, període al qual correspon esta obra amb carnacions clares i volums molt perfilats en la seua definició que atorguen a la matèria un efecte poc menys que tàctil i semiescultòric.