Clavells

El tema del gust de Sorolla per les flors ha sigut tractat en diverses exposicions, quasi sempre relacionat amb la seua pintura de jardins, un tema més abundant en la producció del valencià que el de natures mortes o florers. Encara que estos, en realitat, són escassos en la pintura de Sorolla, poden rastrejar-se al llarg de tota la seua carrera. Els primers exemples estan fets en dates tan primerenques com 1880, l'últim, Roses blanques del jardí de la Casa Sorolla (col·lecció particular), és de 1920.

 

En esta taula, signada i datada en 1881, Sorolla utilitza una composició bastant habitual, que consistix a disposar les flors protagonistes, un clavell roig i un blanc, en una marcada diagonal sobre un fons molt fosc i una superfície indeterminada. Sens dubte, este és un quadre de virtuosisme tècnic resolt amb unes pinzellades molt denses, enèrgiques i delicades al mateix temps, exemple del virtuosisme naturalista que Sorolla va cultivar abans d'iniciar el luminisme personal que tant li caracteritza.