Calvari - Museo de Bellas Artes de Valencia

Calvari

Luis de Morales (Badajoz, ca. 1510 - 1586)

Luis de Morales va ser un dels pintors més originals i divulgats del Renaixement espanyol en la segona mitat del segle XVI, creador d'una producció religiosa reduïda en els seus temes, però d'enorme efectivitat visual, lligada a la intensa espiritualitat del moment. Les seues obres, de delicada factura i gran qualitat tècnica, conjuminen amb personalitat pròpia el món flamenc i el del nord d'Itàlia, tant en taules de xicotet format destinades a oratoris privats com en altres de majors dimensions per a retaules d'esglésies i capelles, com és el cas d'esta que ens ocupa.

Procedix en origen del convent de les agustines de Sant Cristòfol de València i es pot relacionar amb la pintura de l'altar major noticiada pel Marqués de Cruilles en la seua Guía urbana de Valencia (1876) descrivint-la com el Crucificat i don Francisco Roca revestit amb hàbits de cor. Este donant, que va ser degà de la col·legiata de Gandia i canonge de la catedral de València, va contribuir en diverses millores del convent a principis del segle XVII. L'execució no demostra el nivell aconseguit per Luis de Morales en altres obres, i cal pensar potser en la intervenció d'Hernando de Morales, primogènit del pintor extremeny, que va treballar imitant l'estil patern, però pot pensar-se igualment en el seu gendre, Pedro Sánchez, o fins i tot en les seues filles Catalina i Isabel, tan pròximes al taller familiar però invisibles en les tasques que van escometre.