Autoretrat

Autoretrat

Manuela Ballester (València, 1908 - Berlín, 1994)

Manuela Ballester va nàixer en una família immersa en l'art. El seu pare, Antonio Ballester Aparicio, era escultor i professor de l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, on Manuela es va matricular en l'especialitat de pintura. Durant la seua època com a estudiant va simpatitzar social i artísticament amb el grup de la Generació Valenciana dels Trenta, del qual formava part el seu futur marit, Josep Renau.

En 1939 la parella Ballester-Renau es va exiliar a Mèxic, on va romandre fins a 1959. Allí Manuela Ballester va participar en diversos murals decoratius i diverses exposicions col·lectives. En 1959 Manuela Ballester es va traslladar a Berlín, on va continuar treballant com a pintora i il·lustradora, gaudint de notable èxit, fins al punt que en 1980 la Galeria Estil de València va organitzar una exposició retrospectiva sobre la seua obra.

L'autoretrat de Manuela Ballester, com qualsevol autoretrat, és un gest simbòlic en el món de l'art, una mostra d'autoafirmació de l'artista i del valor, tant de la seua persona, com del seu ofici. Un autoretrat pretén mostrar al públic el subjecte que hi ha darrere de la pintura i, des de Sofonisba Anguissola i Artemisia Gentileschi, esta acció va suposar per a la dona una ruptura amb la seua objectualització i una reivindicació del paper actiu de l'artista en el quadre. La dona, a través de la creació i control de la seua pròpia imatge, va deixar de ser l'objecte de l'art per a ser el seu subjecte actiu.

Inscripcions: «M. B / CUERNAVACA / VIII-1950» (Firmat i datat. Angle superior dret)