Exposicions pasades

« Ves enrere

Goya. Capritxos

Goya. Capritxos

Goya. Capritxos

Francisco de Goya va realitzar al llarg de la seua vida nombrosos gravats i estampes. Va dominar totes les tècniques, des de l'aiguafort, a l'aiguatinta, la punta seca o la litografia. En aquesta producció en blanc i negre és on Goya es va mostrar més lliure i va desenvolupar una visió tremendament crítica i fosca del seu entorn. Excepte algunes excepcions singulars i la primera sèrie sobre Velázquez publicada en 1778, la resta de la seua producció impresa és un cru retrat de l'Espanya d'entorn de 1800 en el qual l'endarreriment, la superstició, la superxeria i la incultura impregnen una visió molt negativa de la realitat.

La sèrie dels Capritxos es va publicar per primera vegada en 1799 i recull la reacció de Francisco de Goya a la greu crisi derivada de la seua malaltia entre 1792 i 1794 que el va deixar sord. Les idees que animen la sèrie de huitanta aiguaforts van sorgir del viatge que va realitzar el pintor per Andalusia acompanyant els ducs d'Alba al seu palau de Sanlúcar de Barrameda (Cadis) entre 1796 i 1797. Es tracta de la sèrie gravada en la qual Goya va desenvolupar la seua visió més personal de la realitat que l'envoltava i que va continuar, ja durant les primeres dècades del segle XIX, amb les dels Desastres de la guerra (1810-1815), la Tauromàquia (1816) o els Disbarats (1816-1820).

Els Capritxos, a més de proporcionar un autoretrat de Goya, presenten una temàtica variada. Les estampes tracten la bruixeria, la crítica al matrimoni concertat, la prostitució, la ignorància, la vanitat, l'ociositat de la noblesa i les criatures grotesques. Els temes analitzats per Goya parteixen d'una visió crítica dels usos i costums de la societat espanyola per a, després, evolucionar cap a la plasmació de les parts més fosques, irracionals i violentes d'un ésser humà privat d'intel·lecte i quasi salvatge.

Ángel López García-Molins va donar en 2022 al Museu de Belles Arts de València la sèrie completa dels huitanta Capritxos de Francisco de Goya impresa per la Calcografia Nacional en 1868. El seu objectiu va ser honrar la memòria del seu avi, Antonio García-Molins, que, mort en 1955, va ser qui va adquirir el conjunt d'aiguaforts a Munic.

Antonio García-Molins, químic de professió i doctor en Filosofia, va patir el colp d'estat de Franco estant a Alemanya, però, malgrat les seues idees progressistes, va tornar a Espanya espentat per l'ascens d'Hitler. El seu net va donar al Museu aquesta fantàstica col·lecció de gravats amb l'esperança que ajuden a mirar la realitat amb el mateix ull crític amb el qual la van mirar Goya i, més tard, Antonio García-Molins. Els tres, d'alguna manera, comparteixen una visió similar sobre la necessitat d'encaminar la complexa i plural Espanya cap a un futur molt més esperançador del que va retratar el pintor aragonés.

EXPOSICIÓ
9 març - 4 juny 2023
Sala Ribalta d'exposicions temporals

Produïda per: Museu de Belles Arts de València

 

Taller 'DE BONA TINTA. Una nova mirada als Capritxos de Goya'

Amb motiu de l'exposició Goya. Capritxos, el Museu de Belles Arts de València ofereix al públic un taller d'introducció i creació a través de l'estampació gràfica.

El taller, que va dirigit a totes les edats (menors de 12 anys acompanyats d'un adult), ha sigut dissenyat per l'artista gràfica Eixa (Isabel Ruiz Benavent) i es realitzarà d'11.30 h. a 13.30 h. els dies 26 de març, 1 i 30 d'abril, 6, 14, 20 i 28 de maig, i 3 de juny.

AFORAMENT COMPLET EN TOTES LES SESSIONS DEL TALLER

És necessària la inscripció prèvia enviat un mail a a eixaesisa@gmail.com indicant edat i dia del taller.

+ INFO > punxa en aquest enllaç