El caporal Noval

Antonio Muñoz Degraín (València, 1840 - Màlaga, 1924)

Luis Noval Ferrao (1887-1909), caporal del Regiment d'Infanteria del Príncep núm. 3 en la segona Guerra del Rif, va protagonitzar una heroica mort el dia 28 de setembre de 1909 en la defensa del Soc el Had de Beni Sicar, zona de gran importància estratègica, a uns pocs quilòmetres de Melilla.

A les dos i mitja de la matinada d'eixe dia, Noval es trobava fent la guàrdia del campament quan, a causa de la falta de visibilitat en estar la lluna oculta pels núvols, es va allunyar més del que cal del perímetre d'este. De sobte, va ser atacat per un nombrós grup de moros que el va conduir fins als filats del campament, amb la intenció de fer-se passar per soldats espanyols i penetrar en el seu interior. Quan ja eren pròxims a una de les entrades, el caporal Noval va cridar: «Tireu, que vinc entre moros! Foc! Visca Espanya!», donant així la veu d'alarma per a salvar als seus compatriotes, que van obrir foc i van rebutjar a l'enemic. Feta la descoberta a l'alba, es va trobar el cadàver de l'heroic soldat abraçat al seu fusell, amb la baioneta calada ensangonada i al costat d'ell els cadàvers de dos moros.

Pel seu comportament heroic, al caporal Noval se li va concedir a títol pòstum la Creu de 2a Classe Llorejada de Sant Ferran, la màxima condecoració al valor que llavors es concedia a la tropa, per Reial Orde de 19 de febrer de 1910.

Coneguts els fets, un sentiment d'exaltació patriòtica va córrer per tot el territori espanyol. Així, per subscripció popular es va alçar en 1912 un monument al Caporal Noval, esculpit per Mariano Benlliure, en la Plaça d'Orient de Madrid, enfront del Palau Reial, i un altre en la caserna del Regiment del Príncep, a Oviedo, en 1945.

A València també es va projectar un monument homenatge al Caporal Noval i als herois valencians de la guerra del Rif, la primera pedra del qual va ser col·locada per Sa Majestat el rei Alfons XIII en 1910. El projecte, que no va passar dels fonaments, va ser realitzat per l'arquitecte Vicente Rodríguez, i incloïa escultures en granit, marbre i bronze realitzades pels joves escultors Francisco Marco i Vicente Navarro.

En este ambient de patriotisme, Muñoz Degraín va portar la gesta del caporal Noval a la pintura. En la seua obra, l'artista representa el moment del crit del soldat llançat als seus en senyal d'avís, lluitant al seu torn contra els moros que l'assetgen i el ferixen mortalment. Noval apareix en el centre de la composició, ferit de mort i atacat per soldats enemics. El caporal manté la seua mirada cap al camp de batalla i comprova com els seus soldats lluiten cos a cos amb les tropes enemigues. Al costat d'ell, caiguts en terra, jauen dos cadàvers enemics, mentres que l'heroi encara té forces per a escanyar a un altre que ha quedat atrapat en el filat amb el cap cap arrere.

El colorit, tan diferent de l'exaltada visió pròpia de Muñoz Degraín, és ací fortament condicionat per les exigències descriptives de l'argument representat, que com s'ha indicat va succeir de nit tancada.

Per esta obra, Muñoz Degraín va aconseguir la medalla d'Honor de pintura en l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1910.

El Museu de Màlaga conserva un dibuix realitzat a tempera, aiguada i llapis d'esta obra, un dels pocs esbossos sobre paper que hi ha de Muñoz Degraín en el qual s'aprecia la seua habilitat com a dibuixant.

Inscripcions: «MUÑOZ DEGRAIN 7 IX 1910» (Firmat i datat. Angle inferior dret)