Retaule de Sant Vicent Ferrer

Miguel del Prado (Documentat a València en 1517-1521)

Del convent de dominics de Sant Onofre de Museros procedix este retaule dedicat a sant Vicent Ferrer que va ingressar en el Museu amb la desamortització del segle XIX. La imatge del sant apareix en el panell principal envoltada per quatre episodis de la seua vida al·lusius a les seues predicacions i miracles: a l'esquerra, dalt, una escena de la predicació del sant, i baix, la curació d'un endimoniat. A la dreta, en el panell de dalt, el miracle de la multiplicació dels pans i el vi i, en el de baix, l'enterrament de sant Vicent Ferrer amb el miracle de la resurrecció de dos difunts. Les escenes narratives de la vida del sant van començar a ser més habituals a partir de la publicació en 1510 de La vida de sant Vicent Ferrer de Miquel Peres.

L'espiga l'ocupa un Calvari, amb Crist crucificat envoltat per la Mare de Déu, sant Joan Evangelista i santa Maria Magdalena agenollada. La predel·la està presidida per Crist en el sepulcre sostingut per àngels, flanquejat per altres panells amb sant Jeroni i sant Joan Baptista, a l'esquerra, i sant Francesc d'Assís i sant Onofre, a la dreta.

Este retaule va ser un encàrrec de fra Juan Enguera, qui fora prior del convent de Museros i un dels més destacats dominics de la seua època, arribant a ser confessor del rei Ferran el Catòlic, Inquisidor General de la Corona d'Aragó (1507-1513), vicari general de l'Orde dominic a la província d'Aragó, bisbe de Vic (1506-1510) i de Lleida (1510-1512) i encara que va ser nomenat de Tortosa, no va arribar a prendre possessió d'esta diòcesi en morir el 15 de febrer de 1513. El retaule probablement succeiria a una mana testamentària que tindria prevista la dotació de la seua capella en el convent, però no és d'estranyar que el retaule es contractara uns anys després de la defunció com succeïx en tantes ocasions.

Del seu autor, Miguel del Prado, sabem que és un pintor de retaules que es troba documentat a València amb seguretat per un breu període de temps, a penes quatre anys, entre desembre de 1517, que contracta el retaule de la capella del Rosari per al convent de Sant Doménec, i el 18 de juliol de 1521, data en la qual mor a Sagunt en la batalla d'Almenara o de Morvedre, en el marc de la guerra de les Germanies.

En termes genèrics el seu estil, malgrat resultar una miqueta sec i lineal, deriva bàsicament dels Hernandos, Fernando Llanos i Fernando Yáñez de la Almedina, perquè s'inspira en els seus models, sense objecció a vegades de repetir literalment alguns d'ells. Així ocorre amb el personatge que en l'episodi de la Curació d'un endimoniat apareix al fons amb els braços estesos cap avant, transsumpte del Pilat que Yáñez pinta en l'Ecce Homo del propi Museu (Inv. 453) i la font remota del qual es trobaria en un model de Filipino Lippi en els frescos de Santa Maria Novella a Florència. La figura de sant Vicent del panell principal, en canvi, està inspirada en una font més remota, concretament en una imatge del sant dominic realitzada per Joan Reixach, conservada en el Meadows Museum de Dallas, que degué adquirir un cert valor d'icona entre els convents valencians de l'orde. Les de sant Jeroni i Crist mort, en la predel·la, deriven de models de Sebastiano del Piombo extrets dels famosos quadres d'este mestre portats a València per Jerónimo Vich poc després de la seua execució en 1516.