Amb un mestratge impropi d'un jove estudiant de quinze anys, Sorolla va compondre esta natura morta d'escenografia sofisticada i clarobscurista amb els elements propis del conegut gènere pictòric com a elements principals de la composició, en la qual destaca la importància del dibuix en cada element que l'integra: raïm, pàmpols, pomes, magranes, una d'elles oberta, i un recipient de cristall que fa brillar el líquid que conté, tot això disposat sobre una taula en la qual es reflectixen.

 

El quadre remet al gust flamenc de les natures mortes del segle XVII i en ell destaca el tractament d'una llum precisa dirigida a les fruites que emergixen d'un fons fosc, amb una qualitat sorprenent, en el qual ja s'advertix la pinzellada crespada i àgil tan característica del pintor.

 

La pintura va ser propietat d'Antonio García Peris, que amb el temps es convertiria en sogre de Sorolla, i va ser donada en 1919 al Museu pels seus hereus complint el desig del seu pare.