Isabel la Catòlica cedix les seues joies per a l'empresa de Colón

Antonio Muñoz Degraín (València, 1840 - Málaga, 1924)

Esbós del quadre del mateix títol que Muñoz Degraín va presentar a l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1878. L'artista havia adquirit popularitat com a paisatgista, però necessitava en el seu palmarés una medalla en el gènere de la pintura d'història que li obrira les portes per a la pensió a Roma. Per això, va realitzar amb este assumpte el seu primer quadre d'història de gran envergadura.

La pintura representa la reina Isabel, dempeus, en el centre, assenyalant amb els seus braços el barguenyo amb les seues joies; a la dreta, dos cavallers, Lluís de Santàngel i Alfonso de Quintanilla, Comptador Major, als quals mira; a l'esquerra la marquesa de Moya; en segon terme, assegut sota un dosser, el rei Ferran mira amb gelor l'escena, i al seu costat un cardenal, diversos nobles i dames de la cort. L'escena succeïx en un interior ricament decorat, amb tapissos recobrint els seus murs.

L'obra final, firmada i datada per l'artista a Màlaga en 1877, seguix esta mateixa disposició, encara que, curiosament, en posició en espill, si ens atenim a la fotografia que d'ella va fer Jean Laurent i que va ser inclosa en el seu àlbum Artistas modernos: Exposición de 1878, amb 66 fotografies, volum número 11 de la publicació de J. Laurent i Cia., Oeuvres d'art en photographie. L'Éspagne et le Portugal au point de vue artistique, monumental et pittoresque.

Com a estudi previ, les figures estan molt esbossades, a penes es distingixen, apreciant-se un discret estudi de color en grocs clars per a la figura de la reina i el roig per al barret i el mantell del rei Ferran, mentres que tota la cambra es tamisa amb suaus tons ocres i marrons. És molt probable que l'obra definitiva, de gran tamany, 365 x 635 cm (Catálogo 1878) i actualment no localitzada en alguna col·lecció dels Estats Units, mantinga la idea colorista d'este esbós.

La crítica del moment no va comprendre tan ‘desordenada' composició i va arribar a dir que no estava ‘a l'altura de l'assumpte' (García Cadena 1878). Malgrat la indiferència del jurat, el quadre va tindre una gran repercussió popular, ja que va ser reproduït en un gravat per La Ilustración Española y Americana (núm. 11, 22 març 1878, p. 189).

L'obra li va valdre a l'autor la creu del Reial Orde de Carles III i eixe mateix any va ser portada a l'Exposició Universal de París.

Anys després, Muñoz Degraín tornaria a pintar un tema similar, Isabel la Catòlica orant per l'empresa de Colón, que va ser exposat en la Nacional de 1892.

Inscripcions: «MUÑOZ D.» (Firmat. Angle inferior dret)