Santuari grecoibèric

José Garnelo y Alda (Enguera, 1866 - Montilla, 1944)

L'entroncament entre el simbolisme i la busca de mites i personatges de l'antiguitat, que atorgara un prestigi i un arcà al tema regional, va portar a buscar figures misterioses on l'ànima dels pobles i de la terra es perdia en els seus orígens. En este context, José Garnelo, pintor valencià crescut a Andalusia i establit a Madrid, va realitzar en 1912 esta pintura inspirada en la Dama d'Elx, escultura ibera realitzada en pedra calcària entre els segles V i IV a. C., trobada en 1897 en el jaciment il·licità de L'Alcúdia.

El santuari que Garnelo reconstruïx en esta obra denota un intent d'erudició i de reconstrucció arqueològica al servici d'una imaginació una miqueta desbordada i de l'emoció que li suscitava la mitologia. L'interior està ple de símbols i ofrenes, creant un ambient bigarrat, amb el sostre quallat de llums i objectes votius que introduïxen en el quadre, juntament amb les abundants llànties depositades sobre un altar que il·luminen l'escena, una nota d'exotisme i misteri.

L'interior del temple és dens, ple d'éssers humans, i a través d'una cortina entreoberta al fons s'albira la mar. Destaca en primer lloc l'esvelta sacerdotessa, que seguix fidelment al model escultòric de la Dama d'Elx, mentres rep les ofrenes dels devots en forma de llums encesos, la galera en miniatura que porta un vell mariner als peus de la deessa, o la palma arrissada que porta una xiqueta, confirmant així la ubicació de l'escena en terres il·licitanes.

Garnelo va presentar esta tela en l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1912 (cat. núm. 336), que va ser molt elogiada per la crítica per la fidelitat històrica en la representació. Per Manuel González Martí sabem que Garnelo conservava a la seua casa de Madrid una altra pintura anterior amb idèntic títol, que va ser reproduïda en La Ilustración Artística en 1911 (núm. 1554, p. 662) i que va participar en l'exposició d'Art Modern Espanyol de 1914 en Brighton i Londres (Anglaterra).

Esta pintura va ser reproduïda en 1924 en l'Enciclopèdia Espasa (vol. 25, p. 874) amb el títol La sacerdotessa d'Elx.

Inscripcions: «J. Garnelo Alda / 1912» (Firmat i datat. Angle inferior esquerre)