Tríptic de la Crucifixió

Joan de Joanes (València, ca. 1505 – Bocairent, 1579)

Procedent de la Congregació de Sant Felip Neri, ingressa en el Museu amb la desamortització del segle XIX, registrant-se en l'inventari de 1847 (núm. 536) «sense el crucifix d'escultura que ocupava el centre».

És obra de maduresa de Joan de Joanes, al qual correspon la seua coloració esmaltada, amb rojos, verds i blaus d'encesa entonació, especialment lluminosa en el drap rosat que el bon lladre porta nuat en la cintura. També és important reparar en el tractament de la llum, amb les figures aïllades en l'espai per una espessa ombra, amb una corporeïtat sòlida que sembla infondre'ls cert relleu en concentrar tota l'atenció en la seua sola presència, sacrificant paisatge i qualsevol element de distracció. La lluna i el sol a la part alta de la taula central, per descomptat, no arriben a pertorbar l'efecte desitjat. Destacable és igualment la forma de construcció anatòmica de rostres, peus i mans, amb pinzellada curta de gran precisió i efecte vibrant, que agrada recrear-se en allò menut sense ometre detall. Les vetes de la fusta en les tres creus també estan descrites de manera admirable.

Els models humans responen als arquetips habituals de Joan de Joanes, encara que sempre introduint xicotets canvis per a evitar una repetició mecànica. Així, la figura de la Mare de Déu és molt similar a la de la Pietat del Meadows Museum de Dallas, diferenciant-se en l'orientació i grandària dels seus cossos. Els canvis a vegades són més decidits, com ocorre amb el seu dibuix de La Magdalena al peu de la Creu del Museu del Prado (cat. D003052), agenollada i abraçada al tauló de la creu, que en la present pintura reutilitza Joanes invertint la direcció del cos de la santa i variant la posició dels seus braços en col·locar-los creuats sobre el pit. La seua cara, en canvi, és la mateixa, igual que la posició del cos i caiguda del mantell per l'esquena.