El cordovés Horacio Ferrer de Morgado va ser un pintor caracteritzat inicialment per la seua empremta simbolista i naturalista que, cap a finals de la dècada de 1930 i coincidint amb la Guerra Civil, es va alinear amb el realisme social per a evidenciar la tràgica situació del país i la necessitat d'unió i lluita.

 

Exemple d'això és l'obra Mare Terra (Llauradors), realitzada en 1936 i amb la qual concorre a l'Exposició Nacional de Belles Arts d'eixe any, pintura que va ser proposada per a segona Medalla encara que el premi es va frustrar en suspendre's l'Exposició a l'inici de la Guerra Civil. En l'escena, diverses figures de cos sencer i en diverses postures ocupen el primer pla de la composició, fregant quasi els límits del llenç, amb un realisme intens que sembla fotogràfic o escultòric. Hi ha a més un esquema espacial paral·lel, construït amb les mirades dels personatges. I tot això amb un excel·lent resultat pictòric. La forta il·luminació que reben els personatges, teatralitzada i portada a l'exageració en un afany d'augmentar el drama del missatge implícit, no té res a veure amb l'espai exterior en el qual estan.

 

És innegable la interpretació d'esta pintura des d'un punt de vista social, de crítica cap a les dures condicions laborals i vitals dels llauradors, anticipant a més les coordenades de l'art de Ferrer de Morgado durant la imminent guerra civil.

 

Mare Terra és un precedent directe de les dos grans pintures d'Horacio Ferrer: Madrid 1937 (Avions negres), conservada en el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, que va ser seleccionada per a ser exposada en el Pavelló de la República Espanyola en l'Exposició Internacional de París de 1937 amb un rotund èxit de públic, i Èxode, del Deutsches Historisches Museum de Berlín, realitzada també en 1937, alguns mesos després de l'anterior, que va participar en sengles exposicions celebrades a Barcelona durant la primavera de 1938.

 

Inscripcions: «HORACIO FERRER / DE MORGADO.» (Firmat. Angle inferior dret)