Les darreries

Les darreries

Giovanni Bernardino Azzolino (Cefalù, 1572 - Nàpols, 1645)

Estes quatre xicotetes escultures en cera de l'italià Giovanni Bernardino Azzolino, pintor, escultor i modelador de cera d'èxit en el context artístic i social dels primers anys del segle XVII a Nàpols, representen les imatges d'un xiquet (L'ànima als llimbs, Inv. 490) i tres busts (L'ànima benaventurada, Inv. 491; L'ànima en el Purgatori, Inv. 492; i L'ànima condemnada, Inv. 493), la iconografia de les quals remet a la teoria de les Quattuor Novissima: la mort, el purgatori, el cel i l'infern, i poden estar inspirades en l'oratori Rappresentazione di anima, e di corpo d'Emilio de'Cavalieri (1550-1602), estrenada a Roma, en l'Oratori de Santa Maria de Vallicella, al febrer de 1600. Durant els anys següents a l'estrena de l'obra, diverses estampes van difondre imatges dels estats de les ànimes des del moment de la mort fins a aconseguir el cel, el purgatori o l'infern. Les primeres estampes d'estes iconografies van ser realitzades en 1600 per Pierre De Jode el Vell (1573-1634), que van ser tractades també per artistes com Raphael Sadeler (1560-1628/32) o Alexander Mair (1559 - ca. 1620), dels exemplars del qual deriven directament estes obres del Museu de Belles Arts de València.

Els busts realitzats en cera, de format mitjà, compten cada un d'ells amb una emmarcación tipus vitrina que ressalta enormement l'expressivitat de l'obra. L'Ànima en el Purgatori es representa com un jove que eleva els seus ulls plorosos implorant clemència a un àngel que sobrevola l'escena. En el cas de l'Ànima condemnada, el rostre del personatge està completament desfigurat per la contemplació dels dimonis i el foc etern, amb la boca oberta en un perpetu crit. L'Ànima benaventurada està representada per una jove bellíssima, vestida amb una túnica blanca i adornada amb un ric collaret, de gest tranquil, que eleva els seus ulls cap a l'alt. Finalment, un xiquet de poca edat representa l'Ànima als llimbs.

L'Església de la Contrareforma va desplegar una complexa xarxa d'estratègies visuals per a aconseguir la intensa commoció de les ànimes. Estes imatges, entre elles les d'Azzolino, es van estendre ràpidament constituint models inspiradors per a altres artistes com el seu gendre, Josep de Ribera, o posteriorment Bernini i Ribalta. Malgrat la fragilitat del material, encara es conserven en oratoris, capelles i museus algunes d'estes xicotetes escultures en cera que mostren la rica aportació del model operístic al tema i la seua difusió en tota Europa a través del gravat.

Les obres dels ceraiuoli, artistes que es van dedicar al modelatge d'escultures en cera, destacaven pel realisme i el virtuosisme tècnic que aconseguien en els seus retrats, preludi del naturalisme barroc del segle XVII.