Gastó de Moncada i Cardona

Gastó de Moncada i Cardona

Anònim (segle XVI)

L'obra de José Rodríguez, Sacro y solemne novenario, públicas y lucidas Fiestas que hizo el Real Convento de N. S. del Remedio de la Ciudad de Valencia a sus dos Gloriosos Patriarcas San Juan de Mata y San Félix de Valois (…), impresa a València en 1669, és el primer document que descriu l'escultura funerària de Gastó de Moncada, d'autor desconegut i datada en el segle XVI. El Renaixement introdueix noves tipologies sepulcrals, amb representacions de dorments o en actitud orant de caràcter naturalista integrades en un conjunt funerari.

El nostre orant va pertànyer a un dels tres sepulcres dels Moncada situats en la capella major de l'església del convent trinitari del Remei, que va ser totalment derruït en 1841. De tot el conjunt funerari que descriu José Rodríguez, únicament es conserva esta escultura de talla minuciosa i detallista.

Gastó de Moncada i Cardona, fill de Pere Ramon de Moncada i de Vilaragut i de Beatriu de Cardona, va morir el 26 d'agost de 1515 d'acord amb la inscripció que Rodríguez indica en la seua obra que figurava entallada en lletres d'or en un fris sobre esta escultura: «Gastondus de Moncada est: Qui obit septimo Chalendas Septembris. Anno 1515». El cavaller apareix agenollat sobre un coixí, vist armadura, en la qual s'aprecien els reblons d'unió, cota de malla i espasa. Sobre l'empunyadura desapareguda recolzaria la mà esquerra, que falta també. La seua mà dreta, tallada amb gran delicadesa, recolza sobre el pit. El seu cap, tocat amb gorra sencera de volta molt ampla, d'origen italià i adornada amb una joia en un dels laterals, deixa veure la tallada de cabells pròpia de principis del segle XVI, en el qual s'aprecien perfectament els flocs en la part posterior.