Comunicació

« Ves enrere

Pinten llibres. Grup de lectura del Museu de Belles Arts de València

Pinten llibres. Grup de lectura del Museu de Belles Arts de València

Pinten llibres. Grup de lectura del Museu de Belles Arts de València

València (31.07.2024). El Museu de Belles Arts de València posa en marxa a partir del pròxim mes de setembre el seu primer grup de lectura estable, Pinten llibres, de la idea i l'activació del qual és responsable Álvaro de los Ángeles, assagista, comissari d'exposicions, editor i docent.

La literatura genera imatges i l'art consolida imaginaris. En eixa dupla entre el que es pot generar amb el text i el que les imatges provoquen d'opinió i interpretacions creuades, els llibres emergixen com a contenidors naturals òptims per a acollir les dos línies de pensament.

Pinten llibres pretén unificar tots dos universos, el literari i el pictòric, amb la intenció de generar un context narratiu i sociohistòric en les exposicions temporals del Museu de Belles Arts de València i, al mateix temps, actuar puntualment en algunes obres de la col·lecció exposades de manera permanent. D'una altra manera, les exposicions i les obres de la col·lecció permanent del Museu oferiran una sort d'imaginari de la literatura, una documentació de primera mà que posseirà també la importància de ser registre del seu temps.

Per a esta primera edició del grup de lectura del Museu de Belles Arts de València s'han programat les següents sessions:

25 setembre 2024, 18:00 h.
Insolación (1889), d'Emilia Pardo Bazán (1851-1921)
Diverses editorials: Cátedra, Penguin, Austral, Taurus i altres.

Quan Emilia Pardo Bazán va publicar esta novel·la curta ja s'havia consolidat com una escriptora de talla mundial després de la publicació de la seua novel·la cim Los pazos de Ulloa (1886). Esta història narra un succés senzill que, no obstant això, li permet a l'autora gallega plantejar un autèntic panorama social, cultural i, per tant, polític, d'una època caracteritzada per grans transformacions tècniques, geogràfiques i culturals. La Generació del 98 sobrevola ja este clima d'inquietud propi de qualsevol canvi de segle. Esta primera lectura la vincularem amb l'exposició dedicada a Antonio Muñoz Degraín, que va ser coetani de Pardo Bazán i Pérez Galdós.

30 octubre 2024, 18:00 h.  > ACTE CANCEL·LAT A CAUSA DE LA DANA

20 novembre 2024, 18:00 h.
Memorias de un desmemoriado (1915), de Benito Pérez Galdós (1843-1920)
Editorial Renacimiento.

La revista il·lustrada La Esfera li proposa en 1915 a Benito Pérez Galdós que escriga una sèrie d'articles, tretze concretament, que tinguen com a assumpte fonamental els moments més significatius de la seua vida. Estes memòries representen una anàlisi del camí recorregut com a escriptor, parlamentari, viatjant i persona de món i és pràcticament l'última obra de l'autor canari, que va morir a principis de 1920. De manera senzilla i sincera, Galdós fa una «fotografia» fidel de la societat del canvi de segle, de la pèrdua de les últimes colònies i dels canvis polítics que s'estan forjant.

La relacionarem amb l'exposició d'Antonio Muñoz Degraín que, encara que ja conclosa, ens servix de suport a l'època i a la sala de la col·lecció on se situen les seues obres. També este text mostra un món que s'està esgotant, al mateix temps que Pérez Galdós es fa major.

18 desembre 2024, 18:00 h.
Celia en la revolución (1987), d'Elena Fortún (1886-1952)
Editorial Renacimiento.

Els llibres de Celia són representatius d'una literatura anomenada infantil o juvenil, que té com a protagonista a una xiqueta desperta, entremaliada i llesta. Este llibre, que no es va publicar fins a 1987, trenta-cinc anys després de la mort de l'autora, presenta una Celia ja adolescent que ha d'enfrontar-se a les decisions més importants de la seua vida durant la Guerra Civil. Una narració senzilla i exempta de drames per a relatar el succés més tràgic que ha patit Espanya en més d'un segle.

Este llibre el llegirem en relació amb l'exposició de Rosario de Velasco, entre altres coses, per la similitud del destí de la pintora i d'esta novel·la fonamental.

29 gener 2025, 18:00 h.
Relat curt "El período azul de Daumier-Smith", inclòs en Nueve cuentos (1953) de J.D. Salinger (1919-2010)
Diverses editorials: Alianza, Edhasa i altres.
 
J.D. Salinger representa la figura de l'escriptor maleït. L'enorme èxit d'estos contes, publicats independentment en revistes literàries, i de la seua novel·la El guardià entre el ségol, el van convertir en una autèntica estrela literària als Estats Units i gran part del món. Sense poder suportar la pressió mediàtica, va desaparéixer de la vida pública, es va refugiar en si mateix i no va tornar a publicar pràcticament res fins a la seua mort. Este conte conjumina la narració en primera persona pròpia de Salinger amb una visió de l'art i la pintura una mica estereotipada, encara que plenament vigent. Vincularem esta lectura amb la mostra Rosario de Velasco (1904-1991), la figura controvertida de la qual com a pintora d'avantguarda i afiliada a la Falange, es va mantindre silenciada durant dècades.
 
26 febrer 2025, 18:00 h.
La plaça del diamant (1962), de Mercé Rodoreda (1908-1983)
Diverses editorials. En català/valencià: Club editor. En castellà: Edhasa.
 
La plaça del diamant relata la vida quotidiana d'una part de la ciutat de Barcelona durant la II República, la Guerra Civil espanyola i la postguerra. Amb l'arribada de la República i després la Guerra Civil com a teló de fons, la novel·la narra la història de Natàlia, sobrenomenada 'Colometa', una jove com tantes altres de la seua època, que ha de viure un període especialment cruel de la història, i acceptar sense queixar-se tot allò que la vida i el seu marit li imposen. A poc a poc, Natàlia anirà veient morir als seus sers estimats, passarà fam, i s'enfrontarà a tota mena de dificultats per a tractar de tirar avant amb els seus fills, i això produirà en ella un canvi de caràcter, i una posterior recuperació de la seua identitat perduda. Esta novel·la ens permet fer d'enllaç entre l'exposició de Rosario de Velasco (conclosa poc abans d'esta sessió) i la nova Invenció i projecte, que representa.
 
26 març 2025, 18:00 h.
Noruega (2022), de Rafa Lahuerta Yúfera (1971).
Editorial Drassana (en valencià i en castellà).
 
Unes memòries *ficcionadas esquinçadores que relaten la trajectòria singular d'Albert Sanchis Bermell, un viatge a les entranyes d'una València que ha desaparegut: la ciutat fluvial delimitada per les ombres de la muralla islàmica, l'esperit del Mercat i una percepció lúcida i tràgica de l'existència. Un cant definitiu de dolor i d'amor a València. És l'exemple perfecte de novel·la per a reflexionar sobre la mostra Invenció i projecte, on la ciutat de València es veu representada per mapes, retratada fidelment o imaginada com una ficció. Com la Noruega-València de Lahuerta.
30 abril 2025, 18:00 h.
La mujer singular y la ciudad (The Odd Woman and the City, 1987), de Vivian Gornick (1935).
Editorial Sexto Piso.
 
La mujer singular y la ciudad és un mapa fascinant i emotiu dels ritmes, les trobades fortuïtes i les amistats sempre canviants que conformen la vida a la ciutat, en este cas Nova York —una ciutat, ens diu Gornick, que fa suportable la seua soledat—. Mentres passeja pels carrers de Manhattan en companyia de la seua mare o sola, Gornick observa el que ocorre al seu voltant, interactua amb estranys, busca el seu propi reflex en els ulls d'un desconegut. I es reconeix en la seua amistat de més de vint anys amb Leonard —un home que viu la seua pròpia infelicitat amb sofisticació i que l'ha ajudada «a comprendre la misteriosa naturalesa de les relacions humanes més que cap altra relació íntima que haja tingut»—, perquè els dos compartixen la necessitat de trobar un greuge que combatre.
 
Saltem de València a Nova York per a continuar aprofundint en la importància que tenen els símbols i les icones urbanístiques en les nostres vides. Un altre exemple de com Invenció i projecte és un títol i un concepte adaptable a diverses situacions i representacions.
 
21 maig 2025, 18:00 h.
La lengua en pedazos (2021), de Juan Mayorga (1965).
La uña rota ediciones.
 
Una altra línia de Pinten llibres vincula obres concretes de la col·lecció, per exemple, el retrat de santa Teresa de Jesús de Josep de Ribera, amb literatura, en este cas amb l'obra de teatre de Juan Mayorga La lengua en pedazos. En esta, el dramaturg recrea una conversa entre santa Teresa i un inquisidor i, en les seues pròpies paraules: «Veig en Teresa una insurrecta, un ser a contra corrent en el seu temps i en el nostre. Hui com llavors, Teresa és estranya i fascinant; hui com llavors, sorprenen la seua voluntat i la seua paraula, tan violentament bella. Esta nit la visita el seu enemic més íntim: l'Inquisidor. El combat té lloc en la cuina del convent. Allí, entre olles, camina Déu». Ens servirà per a visitar el quadre de Ribera, que imagina a Teresa més d'un segle després de morta.
 
18 juny 2025, 18:00 h.
Y eso fue lo que pasó (1947), de Natalia Ginzburg (1916-1991).
Acantilado.
 
Publicada en 1947, Y eso fue lo que pasó, la segona novel·la de Natalia Ginzburg, és la història d'un amor desesperat; una confessió, escrita amb un llenguatge senzill i commovedor, de l'esquinçadora lucidesa d'una dona sola que durant anys ha suportat la infidelitat del seu marit i els sentiments, passions i esperances de la qual l'aboquen a extraviar-se inexorablement. En el pròleg d'esta edició, Italo Calvino indica que «durant generacions i generacions, l'única cosa que han fet les dones de la terra ha sigut esperar i patir. Esperaven que algú les estimara, es casara amb elles, les convertira en mares, les traïra. I el mateix succeïa amb les protagonistes de Ginzburg».
 
Un llibre dur i brillant que ens permet acabar esta primera edició de Pinten llibres reflexionant sobre els estereotips socials, culturals, artístics i literaris. I fer-ho en gran.

 

Totes les sessions, amb una duració de 90 minuts cadascuna, se celebraran en el Museu de Belles Arts de València i seran coordinades per Álvaro de los Ángeles.

Funcionament del grup de lectura:

  • És important que cada participant acudisca al grup amb el llibre llegit. No és necessària preparació prèvia ni cap titulació per a participar; únicament que ens agrade llegir llibres, mirar quadres i posar idees en comú.
  • El lloc de celebració de cada sessió variarà depenent del llibre i de la dinàmica que es genere entre este i la resta de bibliografia seleccionada.
  • Número de participants: 25 persones.

Important: a partir del 5 de setembre s'ha d'enviar un correu electrònic de sol·licitud de participació amb el nom complet i un telèfon de contacte de la persona participant a museobellasartesvalencia@gva.es, indicant en l'assumpte 'GRUP DE LECTURA', i explicant a més breument la motivació per a formar part del grup de lectura i, si n'hi haguera, les expectatives depositades en este.

Una vegada revisades les sol·licituds pel coordinador, les persones participants seleccionades rebran un correu de confirmació de la inscripció al grup de lectura.

TANCADA L'ADMISSIÓ DE SOL·LICITUDS. GRUP COMPLET