Comunicació

Pinten llibres. Grup de lectura del Museu de Belles Arts de València

València (31.07.2024). El Museu de Belles Arts de València posa en marxa a partir del pròxim mes de setembre el seu primer grup de lectura estable, Pinten llibres, de la idea i l'activació del qual és responsable Álvaro de los Ángeles, assagista, comissari d'exposicions, editor i docent.

La literatura genera imatges i l'art consolida imaginaris. En eixa dupla entre el que es pot generar amb el text i el que les imatges provoquen d'opinió i interpretacions creuades, els llibres emergixen com a contenidors naturals òptims per a acollir les dos línies de pensament.

Pinten llibres pretén unificar tots dos universos, el literari i el pictòric, amb la intenció de generar un context narratiu i sociohistòric en les exposicions temporals del Museu de Belles Arts de València i, al mateix temps, actuar puntualment en algunes obres de la col·lecció exposades de manera permanent. D'una altra manera, les exposicions i les obres de la col·lecció permanent del Museu oferiran una sort d'imaginari de la literatura, una documentació de primera mà que posseirà també la importància de ser registre del seu temps.

Per a esta primera edició del grup de lectura del Museu de Belles Arts de València s'han programat les següents sessions:

25 setembre 2024, 18:00 h.

Insolación (1889), d'Emilia Pardo Bazán (1851-1921)
Diverses editorials: Cátedra, Penguin, Austral, Taurus i altres.

Quan Emilia Pardo Bazán va publicar esta novel·la curta ja s'havia consolidat com una escriptora de talla mundial després de la publicació de la seua novel·la cim Los pazos de Ulloa (1886). Esta història narra un succés senzill que, no obstant això, li permet a l'autora gallega plantejar un autèntic panorama social, cultural i, per tant, polític, d'una època caracteritzada per grans transformacions tècniques, geogràfiques i culturals. La Generació del 98 sobrevola ja este clima d'inquietud propi de qualsevol canvi de segle. Esta primera lectura la vincularem amb l'exposició dedicada a Antonio Muñoz Degraín, que va ser coetani de Pardo Bazán i Pérez Galdós.

30 octubre 2024, 18:00 h.

Memorias de un desmemoriado (1915), de Benito Pérez Galdós (1843-1920)
Editorial Renacimiento.

La revista il·lustrada La Esfera li proposa en 1915 a Benito Pérez Galdós que escriga una sèrie d'articles, tretze concretament, que tinguen com a assumpte fonamental els moments més significatius de la seua vida. Estes memòries representen una anàlisi del camí recorregut com a escriptor, parlamentari, viatjant i persona de món i és pràcticament l'última obra de l'autor canari, que va morir a principis de 1920. De manera senzilla i sincera, Galdós fa una «fotografia» fidel de la societat del canvi de segle, de la pèrdua de les últimes colònies i dels canvis polítics que s'estan forjant.

La relacionarem amb l'exposició d'Antonio Muñoz Degraín que, encara que ja conclosa, ens servix de suport a l'època i a la sala de la col·lecció on se situen les seues obres. També este text mostra un món que s'està esgotant, al mateix temps que Pérez Galdós es fa major.

20 novembre 2024, 18:00 h.

Relat curt «El período azul de Daumier-Smith», inclòs en Nueve cuentos (1953), de J.D. Salinger (1919-2010)
Diverses editorials: Alianza, Edhasa i altres.

J. D. Salinger representa la figura de l'escriptor maleït. L'enorme èxit d'estos contes, publicats independentment en revistes literàries, i de la seua novel·la El vigilant en el camp de ségol, el van convertir en una autèntica estrela literària als Estats Units i gran part del món. Sense poder suportar la pressió mediàtica, va desaparéixer de la vida pública, es va refugiar en si mateix i no va tornar a publicar pràcticament res fins a la seua mort. Este conte conjumina la narració en primera persona pròpia de Salinger amb una visió de l'art i la pintura una mica estereotipada, encara que plenament vigent.

Vincularem esta lectura amb la mostra sobre l'artista Rosario de Velasco, la figura controvertida de la qual com a pintora d'avantguarda i afiliada a la Falange es va mantindre silenciada durant dècades.

18 desembre 2024, 18:00 h.

Celia en la revolución (1987), d'Elena Fortún (1886-1952)
Editorial Renacimiento.

Els llibres de Celia són representatius d'una literatura anomenada infantil o juvenil, que té com a protagonista a una xiqueta desperta, entremaliada i llesta. Este llibre, que no es va publicar fins a 1987, trenta-cinc anys després de la mort de l'autora, presenta una Celia ja adolescent que ha d'enfrontar-se a les decisions més importants de la seua vida durant la Guerra Civil. Una narració senzilla i exempta de drames per a relatar el succés més tràgic que ha patit Espanya en més d'un segle.

Este llibre el llegirem en relació amb l'exposició de Rosario de Velasco, entre altres coses, per la similitud del destí de la pintora i d'esta novel·la fonamental.

Totes les sessions, amb una duració de 90 minuts cadascuna, se celebraran en el Museu de Belles Arts de València i seran coordinades per Álvaro de los Ángeles.

Funcionament del grup de lectura:

És important que cada participant acudisca al grup amb el llibre llegit. No és necessària preparació prèvia ni cap titulació per a participar; únicament que ens agrade llegir llibres, mirar quadres i posar idees en comú.

El lloc de celebració de cada sessió variarà depenent del llibre i de la dinàmica que es genere entre este i la resta de bibliografia seleccionada.

Número de participants: 25 persones.

Important: a partir del 5 de setembre s'ha d'enviar un correu electrònic de sol·licitud de participació amb el nom complet i un telèfon de contacte de la persona participant a museobellasartesvalencia@gva.es, indicant en l'assumpte 'GRUP DE LECTURA', i explicant a més breument la motivació per a formar part del grup de lectura i, si n'hi haguera, les expectatives depositades en este.

Una vegada revisades les sol·licituds pel coordinador, les persones participants seleccionades rebran un correu de confirmació de la inscripció al grup de lectura.

TANCADA L'ADMISSIÓ DE SOL·LICITUDS. GRUP COMPLET