El Museu de Belles Arts de València alberga una rica col·lecció d'esbossos, tant pictòrics com escultòrics, així com dibuixos preparatoris que van des del segle XVII fins a l'actualitat. Estos representen la primera materialització de la creativitat de l'artista, una idea que es perfecciona i amplia fins a arribar a l'obra final. Són, en essència, el primer pas cap a la creació d'una forma ideal.

Al llarg de la història, els esbossos han sigut valorats per mecenes, col·leccionistes i amics dels artistes, en considerar-los com un record significatiu o l'inici d'una col·lecció d'art. Este prestigi ha permés la conservació d'un gran nombre d'ells.

Els termes com «de presentació», estudis, pintura preparatòria, modelli, ricordi i fins i tot esborralls, són usats per a descriure els diferents estadis que recorren els esbossos. Esta exposició té com a objectiu presentar este material artístic, que sovint roman en magatzems i només s'exhibix ocasionalment, amb la intenció d'atorgar-li l'estatus d'obra d'art en si mateixa.

La mostra està articulada al voltant de quatre seccions, que mesclen cronologies des del segle XVII fins al XX, així com diferents col·leccions: pintura, escultura, dibuix, etc., fins a un total de noranta-dos peces que intenten explicar l'evolució del concepte d'esbós.

La primera secció, Invenció i projecte, està integrada per dibuixos, pintures i models escultòrics realitzats pels artistes com a part del seu procés creatiu, des dels estudis de composició per al plantejament general de les obres fins als esbossos de figures o de parts d'elles.

A més, esta secció mostra algunes peces el plantejament i la tècnica de les quals s'associen de manera directa amb la seua condició d'esbossos preparatoris tant en pintura com en escultura.

La segona secció, Non plus ultra, està dedicada a aquelles peces que, per una raó o una altra, no van arribar a convertir-se en obres definitives. Algunes no van ser aprovades pel mecenes, unes altres reflectixen el penediment de l'artista, i algunes més són simplement una de les moltes versions en el seu frenètic procés creatiu.

Així mateix, s'inclouen en esta secció aquells esbossos d'obres hui desaparegudes, que són, per tant, una font única i de primera mà per a conéixer algunes peces.

La tercera secció fa referència als anomenats Esbossos de presentació, aquells que mostren un estat molt avançat del procés creatiu, quasi finalitzat, on la composició o les figures en què es treballa es donen per bones per a ser plasmades en l'obra definitiva. Per esta raó, els esbossos compresos en esta secció de l'exposició resulten ser els més fidels a l'obra final.

La quarta i última secció, Non finito, mostra obres que van quedar sense acabar, bé per falta de temps, bé per pèrdua de l'interés o per qualsevol altra causa, la qual cosa permet que hagen arribat fins nosaltres peces de factura molt solta i fluida, o amb zones encara sense treballar, de les quals es pot extraure una valuosa informació sobre els processos artístics.

Moltes de les obres contingudes en esta última secció pertanyen a les últimes dècades del segle XIX i del segle XX, com és el cas dels estudis de paisatge, presos del natural, que no van acabar de concloure's, de manera que uns certs elements no es troben definits i, així, permeten vore els estadis intermedis en la creació d'esta mena de peces.

Juntament amb les obres de la col·lecció permanent del Museu de Belles Arts de València, s'exhibixen peces procedents de la Casa-Museu Benlliure (València), la Casa-Museu Pinazo (Godella), el Museu Mariano Benlliure (Crevillent), el Museu Lázaro Galdiano (Madrid) i la col·lecció particular Joan Gavara (València), que generosament han col·laborat amb esta exposició.