Comunicació

« Ves enrere

El Museu de Belles Arts de València presenta la seua programació d’exposicions per a l’any 2023

El Museu de Belles Arts de València presenta la seua programació d’exposicions per a l’any 2023

El Museu de Belles Arts de València presenta la seua programació d’exposicions per a l’any 2023

València (02.12.2022). El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) ha presentat la programació d'exposicions temporals per a l'any vinent que ressalten la figura del pintor Joaquim Sorolla en el centenari de la seua mort, la producció en blanc i negre més lliure de Goya, amb la seua visió crítica i fosca del seu entorn social i cultural, i els 150 anys de l'Acadèmia d'Espanya a Roma, institució cultural que continua sent un dels principals focus de formació d'artistes valencians i espanyols.

La programació ha sigut presentada pel secretari autonòmic de Cultura, Ximo López Camps, i el director del Museu de Belles Arts, Pablo González Tornel, qui ha anat desgranant els detalls de les quatre exposicions que es mostraran en el centre d'art en 2023.

La primera mostra (9 de març - 4 de juny) mostrarà al complet la sèrie de 80 estampes a l'aiguafort dels ‘Capritxos' de Francisco de Goya, impresa per la Calcografia Nacional en 1868, que va ser donada al maig de 2022 al Museu per Ángel López García-Molins, col·lecció que va ser adquirida pel seu avi, Antonio García Molins, a Munic en els anys 30 del segle passat.

La sèrie dels ‘Capritxos' es va publicar per primera vegada en 1799 i recull la reacció de Francisco de Goya a la greu crisi derivada de la seua malaltia entre 1792 i 1794 que el va deixar sord. Les idees que animen la sèrie de huitanta aiguaforts van sorgir del viatge que va realitzar el pintor per Andalusia acompanyant als ducs d'Alba al seu palau de Sanlúcar de Barrameda (Cadis) entre 1796 i 1797. Es tracta de la sèrie gravada en la qual Goya va desenvolupar la seua visió més personal de la realitat que l'envoltava i que va continuar, ja durant les primeres dècades del segle XIX, amb les de ‘Els desastres de la guerra' (1810-1815), la ‘Tauromàquia' (1816) o els ‘Disbarats' (1816-1820).

Del 30 de març a l'11 de juny, l'exposició ‘Sorolla. Orígens' serà la primera que el Museu de Belles Arts de València dedica al mestre valencià de la llum amb motiu del primer centenari de la seua mort. Produïda en col·laboració amb el Museu Sorolla de Madrid, aquesta exposició analitza la primera producció artística de Sorolla que englobaria des dels anys 1878 fins a 1884, just abans de la seua marxa a Roma després del seu èxit en les oposicions de la Diputació de València. En ella es narren els inicis de la seua carrera artística a través de pintures, aquarel·les, dibuixos, fotografies o documents, amb al voltant de 70 obres de diversa procedència que s'exposaran per a l'ocasió. Entre els prestadors, a més del propi Museu de Belles Arts de València, es troben institucions com les Escoles d'Artesans, la Fundació Bancaixa, la Diputació de València, el Museu Abelló de Mollet del Vallés (Barcelona), el Museu de Montserrat, la Diputació de Barcelona, el Museu de Belles Arts de Múrcia, el Museu de San Telmo de Sant Sebastià, la Diòcesi de Salamanca, el Museu d'Història de Madrid, i el Museu Nacional del Prado, a més de nombrosos col·leccionistes particulars.

Durant l'estiu (29 de juny - 1 d'octubre), l'exposició ‘Col·lecció Masaveu. Sorolla' presentarà la totalitat de les obres de Joaquim Sorolla pertanyents a la Col·lecció Masaveu, això és, 46 pintures d'una extraordinària qualitat, que donaran a conéixer l'univers d'un dels artistes més destacats de la història de l'art del segle XIX, l'any del centenari de la seua mort.

La Col·lecció Masaveu, una de les col·leccions privades més importants d'Espanya i propietat de Corporació Masaveu, posseeix un important nombre d'obres de Sorolla, que destaquen tant per la quantitat com per la qualitat d'aquestes. Totes van ser adquirides per Pedro Masaveu Peterson (1938-1993), un dels principals impulsors d'aquesta col·lecció, que és, de fet, la col·lecció privada amb major nombre de peces de l'artista valencià, i la tercera en volum i importància a nivell mundial, tan sols superada per la d'altres dues institucions públiques: el Museu Sorolla, a Madrid, i la Hispanic Society of America, a Nova York.

Aquesta mostra, coorganitzada amb la Fundació María Cristina Masaveu Peterson, gestora de la Col·lecció Masaveu des de 2013, presenta 46 obres de Joaquim Sorolla que van ser realitzades entre 1882, quan encara era un jove de 19 anys en plena etapa de formació, i 1917, tres anys abans del final de la seua carrera com a pintor a conseqüència d'un vessament cerebral. És una selecció conformada per obres de temàtiques i procedència diverses, que permeten comprendre la seua evolució pictòrica, i entendre les claus i aportacions del seu art a través dels diferents gèneres que va practicar. En aquesta selecció d'obres mestres, s'aprecia a més un especial interés pels assumptes relacionats amb el treball en la mar o les escenes de bany, tan freqüents en la producció de Sorolla.

Per a tancar l'any (26 d'octubre de 2023 – 11 de febrer de 2024), s'ha programat una exposició que commemora els 150 anys de l'Acadèmia d'Espanya a Roma, institució creada el 8 d'agost de 1873 pel govern de la Primera República espanyola. Des dels seus inicis, l'objectiu de l'Acadèmia d'Espanya va ser apostar per la formació artística donant suport oficial a la històrica presència de creadors espanyols a Roma, una ciutat l'impacte cultural de la qual manté tot el seu vigor fins i tot quan París, Berlín, Viena, Londres o Nova York, emergien com altres possibles referències.

En la història de l'Acadèmia d'Espanya destaca la presència d'importants noms de la cultura valenciana, com els Benlliure, entre altres, i per a celebrar aquest aniversari el Museu de Belles Arts de València acull aquesta exposició que recorre la història de l'Acadèmia, la inusitada continuïtat de la qual permet entendre des d'una perspectiva privilegiada no sols la història de l'Espanya d'eixos 150 anys, sinó també els canvis produïts en la connexió de l'Estat espanyol amb la promoció artística o les relacions amb Itàlia i, per extensió, amb Europa.

La mostra, organitzada pel Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament  (AECID) amb la col·laboració del Museu de Belles Arts de València, s'estructura en diferents apartats temàtics que cobreixen, per separat i en conjunt, l'arc temporal complet des de 1873 fins a l'actualitat, i que reuneixen peces produïdes en l'Acadèmia o en relació amb ella, juntament amb material de context.

Pablo González Tornel, director del Museu de Belles Arts de València ha assenyalat que "la programació expositiva per al 2023 mostra l'aposta del Museu per l'art dels segles XIX i XX i per la figura de Joaquim Sorolla". González Tornel ha subratllat: "el Museu de Belles Arts de València manté excel·lents relacions amb les principals institucions culturals nacionals i internacionals, com el Museu Sorolla, la Fundació María Cristina Masaveu Peterson o l'Acadèmia d'Espanya a Roma gràcies a les quals s'ha pogut elaborar una programació tan ambiciosa", i ha revelat que "aquestes col·laboracions amb altres museus de referència no seran les úniques en 2023, any en què el Belles Arts aconseguirà una enorme rellevància, dins i fora de la Comunitat Valenciana".