Comunicació

« Ves enrere

El Museu de Belles Arts de València obri una nova sala dedicada al Renaixement europeu

El Museu de Belles Arts de València obri una nova sala dedicada al Renaixement europeu

El Museu de Belles Arts de València obri una nova sala dedicada al Renaixement europeu

València (16.09.2025). El Museu de Belles Arts de València ha presentat la nova instal·lació museogràfica de la sala dedicada al Renaixement europeu amb la qual continua amb la remodelació de la seua col·lecció permanent.

Durant l'acte de presentació, la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha indicat que la Generalitat, una vegada més, aposta «per l'excel·lència en els fons públics del Museu de Belles Arts per a enriquir el patrimoni cultural valencià». Així mateix, Tébar ha remarcat que el Belles Arts «creix en qualitat i consolida la importància de la seua col·lecció estable».

Per part seua, el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, ha afirmat que, amb l'obertura d'esta nova sala, «s'eleva el nivell científic i la projecció internacional del centre en incorporar obres que exemplifiquen els ideals renaixentistes del món flamenc i italià» i ha assenyalat que «el diàleg amb el forà permet avaluar el local en tota la seua dimensió».

La nova sala, situada en la planta baixa del Museu, està conformada per setze pintures, que mostren una selecció del panorama pictòric europeu produït al voltant de 1500, amb obres procedents tant del Nord d'Europa, amb els seus característics estilemes flamencs, com del Sud, dominat pels ideals renaixentistes italians.

Són obres que abasten les primeres dècades del segle XVI, sobre suport de fusta o traspassades a tela en època moderna, d'artistes de renom internacional com El Bosch, Pinturicchio, Antoniazzo Romano o Vrancke van der Stockt, amb peces que formen part de la col·lecció permanent del Museu des dels seus inicis.

Entre les noves incorporacions figuren tres de les últimes adquisicions de la Generalitat per al Museu de Belles Arts, com és el cas de l'Ecce Homo del pintor Giovanni Antonio Bazzi ‘Il Sodoma', un dels principals representants de l'escola de Siena, obra que va ser adquirida en subhasta el passat mes de maig, o una taula amb Crist Baró de Dolors del cercle del flamenc Albrecht Bouts, adquirida en 2024.

Les dos obres han sigut intervingudes i condicionades pel Departament de Restauració del Museu de Belles Arts de València abans de la seua incorporació per primera vegada a sala.

A elles s'unix la Mare de Déu amb l'Infant Jesús del Mestre dels models de Pieter Coecke, actiu a Anvers durant la primera mitat del segle XVI, procedent d'una col·lecció particular valenciana, que va ser adquirida en subhasta per la Generalitat en 2023.

Així mateix, en la nova sala s'exhibix també el retrat del poeta grec Michele Marullo Tarcaniota, pintat per Botticelli cap a 1490 i que el Museu de Belles Arts exhibix en préstec de la família Guardans Cambó.

Renaixement del Nord i del Sud
 

Al voltant de 1500 van coexistir a Europa dos maneres modernes d'entendre les arts figuratives que havien suposat una verdadera revolució en els seus respectius àmbits geogràfics. D'una banda, l'ars nova sorgida en els estats del riquíssim Ducat de Borgonya havia consolidat el realisme extrem dels seus pintors gràcies a la destresa en l'ús de l'oli d'artistes com Jan van Eyck o Rogier van der Weyden. Per una altra, en la península itàlica s'havia verificat una verdadera renovatio dels ideals de l'Antiguitat que havia revolucionat les arts figuratives amb l'ideal del Renaixement de Roma. Les dos opcions van coexistir, i en les principals ciutats de l'arc mediterrani, com Nàpols, Florència o València, pintors del nord i del sud van satisfer a clients amb gustos molt diversos. Amb el pas dels anys, l'alt Renaixement, avaluat a Roma per Rafael, Miquel Àngel i Leonardo, i després desenrotllat a Venècia i Florència durant tot el segle XVI, es va convertir en l'estètica dominant, però durant molt de temps Nord i Sud, Flandes i Itàlia, van coexistir per a fabricar la imatge de l'Europa de l'Edat Moderna.

València, com havia succeït en el segle anterior, es va convertir en un encreuament de camins en el qual les obres del flamenquitzant Bartolomé Bermejo van coexistir amb les de l'italià Paolo de San Leocadio o amb la importació de peces d'Antoniazzo Romano. A estes terres va arribar l'obra del pintor del papa Alexandre VI, Pinturicchio, per a portar les últimes novetats de la pintura italiana. Però també va recalar a València l'obra valenta del nòrdic Jheronimus van Aken, El Bosch, de la mà de la cultíssima Mencía de Mendoza. Igual que l'Europa del segle XVI, el Museu de Belles Arts de València, a través d'estos i altres pintors del Nord i el Sud, dona compte del calidoscòpic panorama pictòric de les primeres dècades del segle XVI.