Comunicació

El Museu de Belles Arts amplia la seua col·lecció amb la pintura flamenca del llegat Gerstenmaier

El Museu de Belles Arts amplia la seua col·lecció amb la pintura flamenca del llegat Gerstenmaier

El Museu de Belles Arts amplia la seua col·lecció amb la pintura flamenca del llegat Gerstenmaier

València (14.12.2021). La secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit, acompanyada per la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, i l'impulsor de la donació del llegat artístic, Leoncio Fernández Vallejo, ha presentat l'ampliació de la col·lecció permanent del Museu de Belles Arts amb la incorporació de setze noves pintures pertanyents al llegat de Hans Rudolf Gerstenmaier.

La secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit, ha destacat «l'enorme generositat de Hans Rudolf Gerstenmaier i Leoncio Fernández Vallejo per confiar un llegat excepcional al nostre Museu. El Belles Arts de València enriqueix amb això encara més la col·lecció de pintura barroca en el seu àmbit més internacional i se situa com a espai de referència i de visita obligada de la ciutat. Sens dubte aquestes obres ocupen ja el lloc que es mereixen en el nostre espai expositiu».

El director del Museu de Belles Arts, Pablo González Tornel, ha assenyalat que «el llegat de Hans Rudolf Gerstenmaier, com en el seu moment la monumental donació de Pere Maria Orts i Bosch, espongen la col·lecció del Museu de Belles Arts de València i la reactiven en l'àmbit internacional». González Tornel ha destacat que «el llegat Gerstenmaier s'imbrica perfectament en la magnífica col·lecció de pintura barroca del Museu i dialoga amb altres peces com el retrat de Francesc de Moncada d'Anton van Dyck».

Igualment, el Director ha subratllat que «l'altíssima qualitat de les peces que componen el llegat, així com l'excel·lent estat de conservació, converteixen la col·lecció de pintura flamenca en una de les joies del Museu».

Les obres que poden visitar-se des de hui, un conjunt de pintures de l'escola d'Anvers de finals del segle XVI i principis del segle XVII, s'integren a les sales de la primera planta de la col·lecció permanent del Museu.

La col·lecció de pintura flamenca de Hans Rudolf Gerstenmaier i Leoncio Fernández Vallejo

Hans Rudolf Gerstenmaier (1934-2021) va llegar en el seu testament al Museu de Belles Arts de València quaranta-una de les peces de la seua col·lecció de pintura flamenca del Barroc. El llegat inclou una exquisida selecció de vint-i-tres estampes de variada temàtica que, per la seua delicadesa, només podran exhibir-se de manera temporal. D'una banda, estan les magnífiques sèries mitològiques de Johan Sadeler i Hendrick Goltzius, i, per un altre, els magnífics retrats gravats a partir de dissenys de Rubens i Van Dyck. La col·lecció pictòrica, per la seua part, està construïda amb un mesurat equilibri entre la figura humana i la naturalesa.

La figuració, sobretot de temàtica religiosa, s'arraïma al voltant de l'espectacular Mare de Déu amb l'Infant, eixida del taller de Peter Paul Rubens. Aquesta és, sens dubte, una obra mestra en la qual l'halo religiós s'esvaeix per a convertir l'escena en el retrat viu de l'amor maternal; una mare preocupada pel funest destí del seu fill, cap al qual camina amb pas ferm. Al seu al voltant, la gran pintura flamenca, sobretot la gestada en el focus d'Anvers, es desplega en obres com el Calvari d'Adriaen Thomasz Key o l'Adoració dels pastors de Marten de Vos.

La plasmació de la naturalesa, viva o morta, té com a centre la monumental natura morta de Jan van Kessel, la major de les pintades pel mestre. No obstant això, probablement els espectaculars florers de Gaspar Pieter Verbruggen, I i II, són les peces més impactants d'aquest grup. A aquests i altres lluents fragments de naturalesa congelada caldria afegir el magnífic paisatge pintat per Joost de Momper, que completa el fantàstic panorama de la col·lecció entorn de la pintura de gènere.

Amb l'ingrés de la Col·lecció Gerstenmaier en el Museu de Belles Arts de València s'ha realitzat un vertader regal a la societat. Gràcies a la generositat de Hans Rudolf i Leoncio el Museu ha sigut capaç de construir un discurs molt més complet i suggeridor sobre el Barroc en el qual Itàlia, Espanya i Flandes dialoguen amb la mateixa fluïdesa que en el segle XVII.