Esbós de sostre per al Teatre Principal de València

José María Brel Giral (València, 1832-1894)

En l'extrem inferior d'un gran cercle apareix l'escut de la ciutat, situat a l'interior d'una cartel·la, flanquejada per dos hipocamps muntats per figures femenines nues, envoltades d'una decoració de grotescos. En la franja circular que defineix aquest espai es col·loquen tres medallons amb el bust d'altres tants personatges masculins, suposadament dramaturgs. La composició principal s'organitza a l'interior de la circumferència, dividida en quatre escenes, separades, a manera de radis, per altres tantes personificacions al·legòriques, situades a l'interior de fornícules, que s'han identificat amb la pintura, l'escultura, la música i la poesia. Aquestes escenes al·legòriques, d'inspiració clàssica, remeten al tipus d'espectacles que tenen lloc al teatre. La que està situada en l'extrem oposat a l'escut de la ciutat representa Apol·lo coronant un personatge vestit a la manera del segle XVII, potser el pintor valencià Josep de Ribera, molt prestigiat en aquell moment. Cal recordar que Brel va formar part de la Comissió Executiva que va dur a terme el Monument a Ribera a València en 1888. En l'escena es reconeix la Fama, amb la trompeta, i Clio, la musa de la història, a la dreta, escrivint l'inesborrable nom del geni per a la posteritat.

José María Brel Giral és una polifacètica i interessant personalitat de la València del segle XIX, que va cultivar diferents gèneres pictòrics, encara que es va mostrar orgullós de ser reconegut com a pintor d'història, en tant que estava capacitat per a concebre obres de composició i visualitzar grans assumptes. La decoració del sostre del Teatre Principal de València, que no es va dur a terme, s'emmarca en la seua important dedicació escenogràfica.

L'afició a envoltar els espais de l'oci amb iconografies d'arrel clàssica es deu a la consideració que representa la cultura en el món urbà, fonamentalment cosmopolita, que unifica els habitants de les grans capitals. Funciona com a senyal d'identitat pròpia d'una classe social, que es legitima a través de la història.