La col·lecció artística de BBVA és, sens dubte, una de les més riques de l'Estat espanyol. El seu caràcter és eclèctic, perquè prové de l'agregació del patrimoni cultural d'entitats d'implantació geogràfica i abast molt diversos. No obstant això, esta diversitat, lluny de restar coherència al conjunt, el dota d'una extraordinària riquesa i d'una amplitud de mires calidoscòpiques. La Col·lecció BBVA s'expandix cronològicament des de l'Edat mitjana fins a l'art actual. Les seues prop de nou mil peces poden aglutinar-se en dos amplis grups de pes similar, el corresponent al que se sol considerar art clàssic, d'una banda, i l'art d'avantguarda i de la segona mitat del segle XX, per l'altre.

Esta exposició estudia les obres mestres de la col·lecció d'art clàssic de BBVA: aquelles pintures que solen identificar-se com d'alta època, del segle XIX i del període d'entresegles. Estes peces, creades entre els segles XV i XX, compartixen, malgrat la distància temporal entre elles, un mateix codi formal, el del realisme figuratiu tal com va ser definit a Flandes i Itàlia a principis del segle XVI. Els pigments i els pinzells van canviar al llarg dels segles, com ho van fer els empastaments i les pinzellades, o els temes triats per creadors i clients. No obstant això, durant mig mil·lenni, i encara hui dia, determinats codis visuals regits per un omnipresent realisme van fer de la pintura quelcom accessible a tots. De Murillo a Zuloaga, de Van Dyck a Goya, i de Brueghel a Sorolla, tots estos pintors van tindre en la naturalesa el seu principal referent. Tal com el llenguatge clàssic va dominar l'arquitectura, el realisme formal va ser el mitjà de comunicació visual d'Occident durant cinc segles.

L'Edat Moderna i el món contemporani van ser també els segles en els quals es van definir la majoria dels gèneres pictòrics tal com hui els coneixem. Temàtiques com el paisatge, el retrat o el costumisme van florir llavors, mentres que el gran referent ètic i filosòfic d'Europa, la religió, es va convertir en la més visual i artística de les ideologies. Així, a través de l'art figuratiu i realista pot apreciar-se no sols la fixació d'uns determinats principis estètics per a tot el continent, sinó la fabricació visual del concepte mateix d'Europa a través dels seus protagonistes, les seues creences i la mirada que els habitants d'este xicotet fragment de terra van projectar sobre els objectes i el món natural. Abans de l'actual, la població europea va assistir a una primera globalització que va ser possible, també, gràcies a les arts.

Al llarg dels últims cinc-cents anys els idiomes parlats i escrits van ser molts, però durant esta primera mundialització, les arts a Europa es van comunicar emprant un mateix llenguatge que permet definir una cultura comuna des de Sicília a Noruega i des de Polònia a Portugal. Este gran període de la nostra història, que va proporcionar al món els genis de Descartes, Teresa de Jesús, Shakespeare o Leibniz i va veure desenrotllar-se principis com l'humanisme, la democràcia o l'estat social, pot ser narrat, en gran manera, a través de les obres mestres de la Col·lecció BBVA. Les seues taules i teles, poblades de reis, déus, llauradores, paisatges i burgesos, narren la construcció d'Europa amb més claredat que qualsevol llibre d'història.