Pedestal amb inscripcions

Pedestal amb inscripcions

Inscripció original: «Gnaeae / Seiae Heren- / niae Sallus- / tiae Barbiae / Orbianae Aug(ustae), / coniugi domi- / ni nostri Aug(usti), / Valentini Ve- / terani et / Veteres.» (A Gnea Seia Herènnia Sal·lústia Bàrbia Orbiana augusta, esposa del nostre senyor August, els valentins veterans i els antics.)

Inscripció medieval: «Aq(ue)sta obra, p(er) acá / bame(n)t d(e) la sala e p(er) co / me(n)çament d(e) les Corts / Çivil e de CCC s(ou)s, fo feta en / [l']a[n]y d(e) la nat(ivitat) de N(ost)re Se(n)yor M CCC / [L]XXVI, estants iurats d(e) la / [ci]utat de Val(è)nc(ia) los honrats / [En] B(ere)ng(uer) Dalmau, cavaller, En / [P(ere)] M(er)cader, gen(er)òs, mis(er) Iac / me Iofr(e), En P(ere) Ioha(n), En Mar / [t]í de Torres e En Pons D(e)zpo(n)t, / [c]iutadans d(e) la dita ciutat»

Realitzat en pedra calcària de Buixcarró grisa clara, aquest pedestal originalment tenia base i cornisa, que van ser tallats en la seua part anterior. El costat dret també va ser tallat verticalment, fent desaparéixer la part dreta del marc perfilat que conté la inscripció original. En la part superior, existeixen forats per a sustentar una estàtua.

La doble comunitat de ciutadans de Valentia van dedicar el pedestal, amb la seua estàtua, a Sal·lústia Bàrbia Orbiana, esposa de l'emperador Sever Alexandre (208-235), l'últim de la dinastia Severa, amb el qual va contraure matrimoni el 28 d'agost de 225. El conjunt va estar col·locat originalment, amb tota probabilitat, en el fòrum valentí. El matrimoni no va tindre descendència, i dos anys després, Orbiana va ser bandejada a Líbia (Àfrica). Entre aquestes dates ha de ser datada aquesta peça.

En el nou costat dret de la peça, no original, es va afegir una inscripció en valencià commemorativa de les obres dutes a terme en 1376 en l'antiga Casa de la Ciutat de València, sota la direcció del mestre d'obres Bernat Sicard, qui llavors era ‘obrer de les obres comunes de la ciutat'. La peça d'època romana reutilitzada es va encastar arran de terra en una de les cantonades de l'edifici, en la que donava al carrer de Cavallers, al costat del Palau de la Generalitat, on va estar fins a l'enderrocament de l'edifici municipal en 1859-1860, quan es va traslladar al Museu de Belles Arts de València.