Tallers

« Ves enrere

Taller El Paisatge: Un gènere de la mirada

Taller El Paisatge: Un gènere de la mirada

Taller El Paisatge: Un gènere de la mirada

Amb el taller El paisatge: un gènere de la mirada iniciem un cicle la finalitat del qual és partir de la tradicional divisió per gèneres pictòrics des d'una concepció àmplia, és a dir, que incloga les manifestacions fotogràfiques i de l'art dels nostres dies. L'objectiu principal és acostar-se a la col·lecció permanent del Museu de Belles Arts de València i a les diverses exposicions temporals que, seguint este criteri, podrien entrar en un interessant diàleg entre història i contemporaneïtat, tradició i modernitat.
Consta de cinc blocs temàtics que contemplen diferents subgèneres que històricament han format part de la representació pictòrica del paisatge. Estos són: el paisatge d'interiors, viatges i paisatge, la mirada de la ciutat, el paisatge imaginari i el paisatge de la cultura. En estos enunciats s'inclouen els tradicionals interiors holandesos, les marines, els paisatges amb escenes mitològiques o religioses, les vistes de ciutats i els paisatges urbans, els paisatges costumistes, i tots aquells subgèneres pictòrics en què d'una manera participa el paisatge.

 

1.- El paisatge d'interiors
El paisatge d'interiors es pot considerar com una espècie de posada en escena. En estos paisatges està present una visió que va des de la quotidianitat dels interiors holandesos a la mirada historicista de la pintura huitcentista, precedent immediat de moltes escenografies teatrals i cinematogràfiques.

2.- Viatges i paisatge
En este apartat s'inclou el concepte de paisatge entés com a mirada distant en el temps i en l'espai. És el paisatge vist pels aventurers i els comerciants de les grans exploracions i dels inicis de l'expansió mundial del comerç. També és el paisatge de l'exotisme i de la ruïna.

3.- La mirada de la ciutat
En este punt es tracta especialment el paisatge urbà. La ciutat com a espai vital i com a espai de la representació religiosa, mitològica i del poder que deixa la seua empremta en els traçats urbans; però també és necessari acostar-se, així mateix, a la pintoresca imatge turística de pobles i ciutats.

4.- El paisatge imaginari
Davall este epígraf agrupem les formes essencials o arquetípiques que configuren el que denominem paisatge. D'esta manera, amb una simple línia que travessa tot el quadre transversalment ja percebem un horitzó. Però en un paisatge imaginari pot succeir qualsevol cosa: com l'aparició d'una escala que comunica amb el firmament; o les formes pètries que es tornen sers animats; o els sers animats metamorfosats en muntanyes o en estranyes formes vegetals; o les vertiginoses constel·lacions que, des d'Albrecht Dürer a Miró, han traçat un firmament d'imaginatius sers familiars i fantàstics.

5.- El paisatge de la cultura
Per a este bloc, que hem denominat amb este estrany títol, es fa referència al paisatge entés a manera d'instantània de l'època i dels costums en què està pintat. La finalitat és adonar-se de com es representa la naturalesa construïda des de la cultura de cada període històric. El tipus de quadres, i imatges en general, que millor reflecteix este concepte és el tradicional gènere de les escenes costumistes.
Tornant a les característiques d'este bloc temàtic es pot dir que la representació de les estacions i dels mesos de l'any també entrarien dins d'este apartat o subgènere. En realitat, el propi del paisatge de la cultura és el seu caràcter.

 

Per a grups escolars a partir de 8 anys.

Més informació
T. 96 387 03 19