Retrat de dama
Agustín Esteve Marqués (València, 1753 - ca. 1830)
Este elegante Retrato de dama es un magnífico exponente de cuanto se ha señalado. Procedente de la colección Contini Bonacossi de Florencia, ingresó en el Museo de Bellas Artes de València en 2004 con la donación de Pere Maria Orts Bosch, que la adquirió en el comercio de antigüedades de Barcelona. Al desconocerse la identidad de la retratada, no podemos deducir por su edad en que año pudo ser pintado. Longhi y Mayer (1930), que catalogaron la pintura como obra de Goya, la suponían de hacia 1785-1789. Martín S. Soria (1957) señala las mismas fechas aunque ya la recoge como de Agustín Esteve. La modelo, con un libro en sus manos, porta un elegante vestido de mangas que sobrepasan el codo, con un tocado de tul, cintas y plumas de avestruz. Guarda relación en la pose y composición con el retrato de María Josefa Piscatori, marquesa de San Andrés (ca. 1791) del Museo Nacional de San Carlos de México. Un aliento similar desprende el retrato de Tomasa de Aliaga, viuda de Salcedo (Museo del Prado, cat. P002649), obra realizada hacia 1787 por el pintor salmantino Antonio Carnicero, que se ha atribuido también a Agustín Esteve.
Agustín Esteve va iniciar els seus estudis en l'Acadèmia de Sant Carles de València, i en 1770 va passar a Madrid, abans de complir díhuit anys, on es va matricular en la de San Fernando. Allí va rebre el primer premi de tercera classe en 1772. Els dictats artístics de Mengs li van suposar un estímul important que va haver de compaginar amb la seua admiració per Goya sobretot en la seua faceta de retratista. En 1778 va iniciar una relació amb els Ducs d'Osuna retratant en 1780 a la novena duquessa d'Osuna, María Josefa Pimentel i Téllez-Girón, i a Pedro d'Alcántara Téllez-Girón i Pacheco, nové duc d'Osuna, en 1795. Familiaritzat amb l'ambient cortesà, la seua labor de retratista va anar en augment en ascendir al tron Carles IV que el nomena pintor de cambra en 1800. Potser llavors ja estava en el taller de Goya perquè consta que va copiar originals del genial mestre amb l'efígie dels reis, de cos sencer, amb destinació a llocs oficials. Curiosament a penes es coneixen quadres d'Esteve que no siguen retrats (al voltant de trenta es comptabilitzen signats). Com assenyala Sánchez Cantón (1965), en ells és qualitat constant l'elegància, encara que sempre una miqueta enrederada i llunyana de la de Goya que es troba dotada d'un sentit més pròxim i palpitant.
Aquest elegant Retrat de dama és un magnífic exponent de quant s'ha assenyalat. Procedent de la col·lecció Contini Bonacossi de Florència, va ingressar en el Museu de Belles Arts de València en 2004 amb la donació de Pere Maria Orts Bosch, que la va adquirir en el comerç d'antiguitats de Barcelona. En ignorar-se la identitat de la retratada, no podem deduir per la seua edat en què any va poder ser pintat. Longhi i Mayer (1930), que van catalogar la pintura com a obra de Goya, la suposaven de cap a 1785-1789. Martín S. Soria (1957) assenyala les mateixes dates encara que ja la recull com d'Agustín Esteve. La model, amb un llibre a les seues mans, porta un elegant vestit de mànegues que sobrepassen el colze, amb un tocat de tul, cintes i plomes d'estruç. Guarda relació en la posa i composició amb el retrat de María Josefa Piscatori, marquesa de San Andrés (ca. 1791) del Museu Nacional de Sant Carles de Mèxic. Un alé similar desprén el retrat de Tomasa d'Aliaga, vídua de Salcedo (Museu del Prado, cat. P002649), obra realitzada cap a 1787 pel pintor de Salamanca Antonio Carnicero, que s'ha atribuït també a Agustín Esteve.
