Nativitat

Nativitat

Joan de Borgonya (Strassburg, Àustria [?], ca. 1465 - Barcelona, 1525)

Joan de Borgonya és un pintor d'origen germànic, actiu a València i Orihuela, on se li documenta entre 1496 i 1507, i posteriorment a Catalunya, des de 1509 fins a la seua mort en 1525, les fascinants pintures del qual capten l'atenció per unes composicions plenes de color i gran preciosisme dels detalls, com ho demostra esta Nativitat, un compartiment de retaule pintat cap a 1485-1505 sobre fusta de roure.

Fins a la data, de la seua etapa valenciana solament havien arribat fins als nostres dies les taules del Retaule de Sant Andreu procedent de l'església del Miracle de València, sis d'elles conservades hui en la catedral (Capella de la Mare de Déu del Pilar) i dos en una col·lecció particular, realitzades en l'última etapa del pintor a València, possiblement entre 1505 i 1509. Durant la seua estada a València, la pintura de Borgonya es va veure influïda per l'italianisme de Fernando Yáñez i Fernando Llanos.

En 1510 es troba a Barcelona, on realitzarà el retaule major, desaparegut, de l'església de Santa Maria del Pi, i entre 1518 i 1519 l'heràldica del cadirat del cor de la catedral amb motiu de la reunió del capítol del Toisó d'Or a Barcelona presidida per Carles V. A la fi de 1519 va treballar a Girona en les taules centrals del retaule major de l'església de Sant Feliu (Museu d'Art de Girona), i en 1520 va contractar el retaule per a la capella de santa Úrsula i les onze mil verges de la catedral. El seu Retrat de dama amb conill (Keresztény Múzeum en Esztergom, Hongria), l'única obra firmada per Borgonya, va permetre confirmar la identitat del pintor en 1965.

La Nativitat, una de les obres més rellevants de la pintura renaixentista de la Corona d'Aragó aparegudes en el mercat en els últims anys procedent d'una col·lecció particular, va ser adquirida per la Generalitat en subhasta per al Museu de Belles Arts de València, i pot considerar-se una de les de major qualitat de Joan de Borgonya. La complexitat compositiva, combinant arquitectures laberíntiques amb paisatges irreals (comparables als de Brueghel el Vell), entre elaborades línies de fuga, destil·len una obra característica de l'artista. La profusió d'ornamentació revela també la seua autoria.

A un primer pla vinculat al sobrenatural, amb la Sagrada Família, li seguix un pla terrenal amb pastors i, després del conjunt arquitectònic, un riu serpenteja al costat d'una ciutat. Esta narrativa per plans es desenvolupa de manera similar en altres pintures de l'artista, com la Mare de Déu amb l'Infant i sant Joan Baptista xiquet i l'Anunciació, totes dues en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (Inv. 5690 i 254234), també realitzades sobre fusta de roure, un suport a penes utilitzat en la pintura renaixentista espanyola però habitual en pintors formats en la tradició nòrdica, com Borgonya.

La seua obra, d'un estil manierista per la seua subversió de l'harmonia i la bellesa clàssiques, i per l'estil expressionista derivat del seu origen germànic, mostra les influències de Leonardo da Vinci i de Dürer.