María del Rosario Rodríguez Morzo y Elosúa

Agustín Esteve és un dels deixebles predilectes de Francisco de Goya, al costat del també valencià Asensio Juliá. A Goya li deu el seu estil, sobretot en l'àmbit dels retrats. De fet, durant dècades moltes obres d'Esteve van ser considerades com a obres de Goya. Esteve va ser un dels retratistes més buscats per l'aristocràcia cortesana, únicament superat en les cotitzacions per Goya, rebent encàrrecs de les famílies més importants del moment, destacant la seua relació amb la Casa d'Osuna.

 

En este cas, es tracta d'un excepcional retrat d'una dama gaditana, María del Rosario Rodríguez Morzo y Elosúa, de la qual sabem molt poc, i com quasi sempre són dades com a consort. La retratada va nàixer a Cadis, el 25 de febrer de 1776, i es va casar a Madrid, en 1793, amb Tomás Lobo Arjona y Marqués Escudero, Bernal de León y Montiel de Mendoza (1762-1835), capità dels Reials Exèrcits, ajuda de Cambra de Sa Majestat i cavaller de l'Orde de Carles III. Fins que descobrim més dades personals d'esta dona, s'ha de destacar la qualitat del retrat que recorda les composicions de Goya i altres del mateix Esteve.

 

María del Rosario apareix asseguda, amb un fons neutre fosc, sense referències arquitectòniques o decoratives, i per tant modern de concepció, amb una pinzellada segura i brillant que ens parla de la maduresa artística d'Agustín Esteve. Una qualitat i modernitat per la qual Esteve va ser àmpliament reconegut com a retratista en la Cort.