Joaquina Candado Ricarte

Joaquina Candado Ricarte

Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, 1746 - Burdeos, 1828)

Joaquina Candado Ricarte va nàixer a Saragossa, ciutat en la qual va ser batejada el 25 de juliol de 1769 i en la qual va transcórrer la seua vida fins a 1792. Viuda del seu primer marit, Miguel Leandro de Echeverría, Tinent de Ronda de Tabac de la ciutat de Jaca, es casa de nou el 24 d'agost de 1792 amb Matías González, Pagador de la Real Fàbrica de Salnitre a Madrid, per la qual cosa a partir d'este moment es va traslladar a la Cort. Potser amb motiu de l'ocupació i guerra contra els francesos, Joaquina Candado i la seua família passaren un temps a València, d'ací ve que la pintura ingressara en l'Acadèmia de Sant Carles per disposició testamentària de la pròpia retratada el 3 de juny de 1819, quan Goya encara vivia.

L'obra és, sense cap dubte, un retrat magistral realitzat amb una gran desimboltura tècnica que, per la seua semblança compositiva i estilística amb el de María de la Soledad Vicente Solís Lasso de Vega, VII comtessa de Fernán Núñez de 1803 (col·lecció particular) i amb el de María Gabriela Palafox y Portocarrero, marquesa de Lazán de 1804 (Madrid, Fundación Casa de Alba), degué ser pintat cap a 1802-1804. En ell, la dama apareix asseguda sobre un gran tronc en un espai obert. Vist un vestit negre de gasa a la moda Imperi i va tocada amb una vaporosa mantellina també de color negre, com a tribut a la moda espanyola del moment. Porta els braços enfundats en uns llargs guants de fina camussa groga, i amb la mà esquerra subjecta un xicotet palmito. Calça sabates de punta en seda. La seua indumentària denota el seu estatus social de noble dama aragonesa.

A la dreta de la composició, un gosset bichon de cabells arrissats mira fixament, com la seua propietària, a l'espectador. La presència de l'animal, motiu corrent en l'època, imposa un signe aristocràtic al retrat, que Goya va arreplegar també en el conegut retrate de la XIII duquessa d'Alba, de 1795.

Goya va viatjar a València en els mesos d'estiu de 1790 perquè la seua esposa, Josefa Bayeu (1747-1812), poguera prendre els aires de mar que li havien recomanat. Durant la seua estada en la ciutat, el pintor aragonés va visitar l'Acadèmia de Sant Carles, on va participar en alguna de les seues sessions de dibuix i en la qual va ser nomenat acadèmic de mèrit.

Descobrix alguns dels detalls inapreciables per l'ull humà d'esta obra > VEURE GIGAPIXEL