Garlanda de flors amb ‘Vanitas’

Garlanda de flors amb ‘Vanitas'

Juan de Arellano (Santorcaz, 1614 - Madrid, 1676) i Francisco Camilo (Madrid, 1615-1673)

Peça capital en el gènere de la natura morta espanyola del Segle d'Or, esta pintura és fruit del treball combinat de dos pintors madrilenys firmants cadascun de la seua part. La garlanda de flors correspon a Arellano, seguint la fórmula flamenca instaurada en el segle XVI per Jan Brueghel de Velours, composta per cinquanta espècies de flors perfectament recognoscibles (assutzenes, lliris, narcisos, margarides, jacints, tulipes, roses, anemones, clavells, etc.) entre les quals sovintegen multitud d'animalets de jardí i insectes descrits al detall (pardals, marietes, erugues, palometes, libèl·lules, caragols, abelles, entre altres).

La part realitzada per Francisco Camilo correspon al medalló central amb una escena sobre la fugacitat de l'existència humana, amb la presència d'amorets en un paisatge jugant amb bambolles de sabó i altres símbols de vanitas com una calavera, un molinet, un ciri fumejant acabat d'apagar o un rellotge d'arena amb ales. La imatge de la bambolla de sabó com a al·legoria a la fugacitat de l'existència humana està basada en textos clàssics de Varró i Lucà, autors de l'adagi Homo bulla est («L'ésser humà és com una bambolla de sabó») i Vita quasi fumus, bullula flosque perit («La vida acaba com una bambolla de sabó i com una flor»). Totes dues sentències van ser transmeses en el Renaixement a través dels Adagia d'Erasme de Rotterdam, i van perviure intensament dins de la cultura del barroc.

La garlanda que envolta el medalló, en tal cas, se sumaria al missatge de l'efímer perquè la bellesa i frescor de les flors és de curta duració, ja que acaben extingint-se tan ràpidament com les bambolles de sabó.

Inscripcions: «De arellano / faciebat / aetatis suae 32 / 1646» (Firmat i datat. Angle inferior esquerre); «F. / CAMILO / F.^T AÕ / 1646» (Firmat i datat. En el medalló)