L'arquitecte Josep Ratés Dalmau

L'arquitecte Josep Ratés Dalmau

Juan de Pareja (Antequera, ca. 1608 - Madrid, 1670)

Nascut en Antequera i mulat de raça, Juan de Pareja va treballar al servei de Velázquez, qui el va tindre d'esclau, fins al seu alliberament en 1650, i a l'ombra del qual va haver d'aprendre a pintar. La seua efígie de trets mestissos és ben coneguda pel famós retrat que el seu amo li fera en el viatge a Roma per 1650 (Metropolitan Museum, Nova York). Precisament durant eixe viatge li concediria Velázquez la llibertat, encara que Pareja sempre va romandre vinculat al gran mestre i després de morir aquell, en 1660, seguiria en contacte amb el seu gendre Juan Bautista Martínez del Mazo.

En la producció de Pareja s'adverteix l'empremta velasquiana, especialment en els retrats, com el que ens ocupa, única obra seua que Palomino esmenta en la semblança que li dedica al Parnaso español. L'arquitecte-retaulista Josep Ratés (Barcelona? ca. 1624 - Madrid, 1684), fill d'un escultor català i unit per matrimoni amb la coneguda família Churriguera d'arquitectes, apareix retratat en tamany de tres quarts sobre fons neutre, subjectant un compàs amb el qual marca un plànol estés sobre una tauleta, en clara al·lusió a la seua condició professional. El port de la seua figura presenta cert aire velasquià, però la seua pinzellada és més pastosa i corpòria que la del mestre sevillà.