Alexandre el Gran rep la família de Darius
Francesco de Mura (Nàpols, 1696-1782)
Escena mitològica de l'artista napolità Francesco de Mura, qui va participar en l'ambient artístic del Settecento de la seua ciutat natal, entrant molt jove en el taller de Solimena, figura dominant de la pintura napolitana de la primera mitat del segle XVIII. Pintor de gran energia i intel·ligència, De Mura va treballar a Nàpols en un moment de gran oportunitat, sobretot a causa del subministrament d'encàrrecs reials de la cort borbònica. Va realitzar importants encàrrecs (Duomo de Capua, església de l'Anunziata d'Airola, abadia de Montecassino, etc.) i va entrar en contacte amb Giaquinto, Beaumont i Van Loo en la cort de Carles Manuel III de Savoia a Torí, l'any 1741.
Les seues escenes mitològiques són molt afins entre elles i sol ser difícil establir els temes representats. La pintura que ens ocupa, anteriorment identificada com Aquil·les amb les filles de Licomedes, en realitat representa l'encontre d'Alexandre el Gran amb la família de Darius III de Pèrsia, la seua mare Sisigambis, la seua esposa Estàtira, el seu fill Oco, de sis anys d'edat, i les seues dos filles, Barsine-Estàtira i Dripetis. Després de la batalla d'Issos, en el 333 a. C., quan estes nobles dames van ser capturades per l'exèrcit macedoni després de ser abandonades a la seua sort pel rei persa, Alexandre les va tractar amb summa delicadesa, visitant-les a Damasc per a dir-los que Darius seguia amb vida.
Alexandre apareix enmig de la composició, envoltat pel grup de dones. Al costat d'ell, una dama, amb tota probabilitat Sisigambis, li oferix els tresors que havien sigut deixats en la cort de Damasc al resguard de les accions militars. Darrere del grup central, a la dreta, dos homes del seguici reial observen l'escena.
L'obra és una versió, amb lleugeres variants, de la pintura realitzada per Francesco de Mura en 1742 per al Castello Sforzesco de Milà, que va tornar a versionar en 1750 en una de les nou sobreportes per a les estances del Palau Reial de Torí renovades amb motiu de la boda del príncep hereu Víctor Amadeu de Savoia (1726-1796) amb la infanta María Antonia Fernanda de Borbó (1729-1785), filla menor de Felip V i Isabel Farnese. Com en estes, el pintor usa ací tons pastel de fred efecte vellutat, que corresponen a la seua millor època.
