Pintora i gravadora, Dolores Marqués Prat es va formar en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles. L'artista va realitzar diverses exposicions individuals i nombroses col·lectives en diferents ciutats espanyoles. Al desembre de 1947 va ser convidada a participar, juntament amb altres companys, en la I Exposició de Gravats i Dibuixos en homenatge a Ernesto Furió, la segona de les mostres del Grup Z (1947-1950), un dels primers grups artístics de la renovació artística espanyola, posterior a la Guerra Civil, integrat per artistes amb inquietuds innovadores procedents en la seua majoria de l'Escola de Belles Arts de Sant Carles.

 

Al gener de 1950, l'artista participa en la primera exposició col·lectiva a Castelló en la qual van figurar dones artistes, a la Sala Estilo, i a la qual Dolores Marqués va contribuir amb quatre aiguaforts. En la mostra va compartir espai amb Amparo Palacios de Escrivá (1905-1981), nascuda a Barcelona procedent d'una família valenciana i formada també a l'Escola de Sant Carles, i amb l'alacantí José Marced Furió (1889-1967) i els castellonencs Francisco Gimeno Barón (1912-1978) i Joaquín Ranero Gascón (1916-1991).

 

En la dècada dels seixanta, segurament influenciada per Estampa Popular, l'obra de Dolores Marqués va evolucionar cap a un realisme més compromés, sobretot en l'obra gràfica.

 

 

Inscripcions: «Marqués / Prat» (Signat. Angle inferior dret)

 

A diferència de molts dels artistes locals, tant Dolores Marqués com Amparo Palacios tenien un bagatge cultural diferent: ambdues tenien formació artística i la seua participació en concursos nacionals, els premis obtinguts i les relacions que, —sobretot Amparo Palacios—, van poder cultivar, les assenyalen com a dones pioneres. Són exponent d'una certa obertura cap a nous procediments estilístics.