El Museu de Belles Arts de València rep nombroses peticions de préstec d'obres per a exposicions temporals. Amb la participació de les nostres obres en exposicions en tot el món donem a conéixer el patrimoni valencià i el fem més accessible, a més d'enriquir el coneixement de la col·lecció permanent del Museu.

El mestre de paper. Cartilles per a aprendre a dibuixar dels segles XVII al XIX

15.10.2019 a 02.02.2020
Museu Nacional del Prado, Madrid

L'exposició El mestre de paper. Cartilles per a aprendre a dibuixar dels segles XVII al XIX permet reflectir l'ús de les cartilles com a instrument pedagògic essencial per a l'aprenentatge del dibuix i la seua evolució a Europa i, per extensió, a Espanya.

Les cartilles de dibuix, també conegudes com a cartilles de principis, van sorgir a Itàlia en els primers anys del segle XVII i es van expandir ràpidament per la resta d'Europa. Tan sols tres dècades després de la primera publicació italiana d'una cartilla de dibuix, a Madrid ja van aparéixer els primers models gravats per un artista espanyol. La seua novetat consistia en l'ús del gravat com a mitjà per a compilar diferents models que permeteren als alumnes aprendre a dibuixar sense la presència i la supervisió directa del mestre.

Composta per més de 100 peces, l'exposició proposa un recorregut per aquestes cartilles d'estampes basades en la figura humana que van revolucionar per complet el sistema d'ensenyament del dibuix en els tallers dels artistes, les Acadèmies de Belles Arts i les llars dels afeccionats a l'art.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec dues estampes del gravador valencià Manuel Bru Pérez (1736-1802), una amb Estudis de nassos i llavis (Inv. 20174) i una altra amb Estudis de parpelles i ulls (Inv. 20171).

Alonso Berruguete: First Sculptor of Renaissance Spain

13.10.2019 a 17.02.2020
National Gallery of Art, Washington (els Estats Units)

Alonso Berruguete: First Sculptor of Renaissance Spain (Alonso Berruguete: Primer Escultor de l'Espanya Renaixentista) és la primera gran exposició que se celebra fora d'Espanya per a celebrar l'art expressiu del més important escultor actiu a la Península Ibèrica durant la primera meitat del segle XVI, Alonso Berruguete. L'exposició presenta una cuidada selecció de més de 40 obres de tota la seua carrera, incloent una de les primeres pintures que va realitzar durant la seua estada a Itàlia, on es va formar. Les seues habilitats com a dibuixant també se celebren amb el major grup de dibuixos seus mai reunits. El focus principal són les seues escultures policromades en fusta, que generalment procedeixen de grans retaules.

El Museu de Belles Arts de València ha col·laborat amb el préstec d'un dibuix del Profeta Daniel (Inv. 2453), realitzat a sanguina per l'escultor palentí cap a 1512-1517, el qual reprodueix la corresponent figura de Miquel Àngel per a la Capella Sixtina.

Rembrandt-Velázquez: Dutch and Spanish Masters

11.10.2019 a 19.01.2020
Rijksmuseum, Amsterdam (Països Baixos)

El segle XVII pot considerar-se com l'Edat d'Or tant dels Països Baixos com d'Espanya; un període de tremends assoliments artístics que va suposar l'aparició de dos dels més grans pintors de la història: Rembrandt i Velázquez, destacats artistes de les seues respectives terres. L'exposició Rembrandt-Velázquez: Dutch and Spanish Masters presenta una destacada selecció de pintures de mestres holandesos i espanyols del segle XVII, incloent per primera vegada algunes de les més grans obres de Rembrandt van Rijn, Diego Velázquez, Frans Hals, Bartolomé Murillo, Johannes Vermeer i Francisco Zurbarán, entre altres figures destacades, i explora, per primera vegada, els estimulants i sovint sorprenents diàlegs que inevitablement sorgeixen entre les pintures de tots dos països.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec l'Autoretrat de Diego Velázquez (Inv. 572), procedent de la col·lecció de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles.

Boldini i la pintura espanyola a la fi del segle XIX. L'esperit d'una època

19.09.2019 a 12.01.2020
Sala Fundación MAPFRE, Madrid

Giovanni Boldini és un dels retratistes italians més importants del canvi de segle. Instal·lat a París des de 1871, va ser conegut com un dels primers pintors de Montmartre. Influït a partir de la seua arribada a la capital francesa per l'obra de Meissioner i Fortuny, Boldini manté un estil únic al llarg de tota la seua vida basat en la intuïció de l'instant i el moviment.

Aquesta exposició s'endinsa, per primera vegada, en la pintura de Boldini en diàleg amb la d'altres pintors espanyols que van formar part dels cercles parisencs de la Belle Époque, com Raimundo de Madrazo, Joaquín Sorolla, Rogelio de Egusquiza, Martín Rico o Francesc Masriera.

El Museu de Belles arts de València ha col·laborat amb el préstec de l'obra Bacant en repòs (Inv. 908), oli sobre tela realitzat per Joaquín Sorolla en 1887.

Julio Romero de Torres. Social, modernista i sofisticat

18.07.2019 a 08.12.2019
Centre Cultural Bancaixa, València

Primera mostra monogràfica que es realitza a València del pintor cordovés Julio Romero de Torres (1874-1930), una figura imprescindible en l'art espanyol de finals del segle XIX i principis del XX. L'exposició proposa un recorregut cronològic i conceptual per la trajectòria de l'artista amb 55 obres de gran format datades entre 1895 i 1929, un any abans de la seua mort, que procedeixen de més d'una vintena de col·leccions públiques i privades.

L'escàndol i la provocació van acompanyar a Romero de Torres en més d'una ocasió, com la polèmica suscitada amb el seu quadre Vividores de l'amor, que va ser retirat de l'Exposició Nacional de 1906 per immoral juntament amb l'obra Esperant, de Juan Hidalgo Linares; Nana, de José Bermejo; i El sàtir, del valencià Antonio Fillol, de col·lecció particular i depositada en el Museu de Belles arts de València. En la present exposició es mostren de nou enfrontades per primera vegada des de 1906 la pintura de Romero de Torres i la d'Antonio Fillol, dues peces de l'avantguarda del moment que denoten eixa força social.

Fra Angelico i els inicis del Renaixement a Florència

28.05.2019 a 15.09.2019
Museu Nacional del Prado, Madrid

Aquesta exposició estudia els inicis del Renaixement florentí entorn de 1420 i 1430, amb especial atenció a la figura de Fra Angelico (Guido di Pietro Muguello, ca. 1395/1400 - 1455). Fra Angelico és un dels grans mestres del Renaixement, i va ser responsable dels primers grans assoliments artístics aconseguits a Florència en aquesta època, al costat dels pintors Massaccio, Masolino, Uccello i Filippo Lippi, els escultors Ghiberti, Donatello i Nanni di Banco, i l'arquitecte Brunelleschi.

El Museu de Belles arts de València ha cedit en préstec la predel·la del Retaule dels Sagraments o de Fra Bonifacio Ferrer (Inv. 246), obra mestra del gòtic internacional a Espanya realitzada pel pintor florentí Gherardo Starnina, documentat a València entre 1395 i 1401, que va rebre l'encàrrec d'aquest retaule del germà de sant Vicente Ferrer al seu ingrés en la cartoixa de Porta Coeli després d'haver enviduat. L'obra de Starnina ajuda a explicar els vincles italians amb l'Espanya de finals del segle XIV i principis del XV.

Dubón. Un artista republicà (1909-1952)

17.04.2019 a 14.07.2019
Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), València

Exposició retrospectiva que posa en valor per primera vegada la trajectòria artística del pintor i dissenyador gràfic valencià Lluís Dubón Portolés (1892-1953), artista que va participar primordialment en la primera línia del disseny gràfic valencià des de l'Exposició Regional de 1909 i la memòria del qual va ser condemnada a l'oblit, de la mateixa manera que la de molts altres artistes pel seu compromís i defensa de la II República.

El Museu de Belles Arts de València ha col·laborat amb el préstec d'un Cap d'anciana amb pentinat de valenciana (Inv. 6/2008), oli sobre tela en tondo signat i datat en 1917.

Antes del Arte - cinquanta anys després

22.02.2019 a 09.06.2019
Centre Cultural La Nau de la Universitat de València (Sala Martínez Guerricabeitia), València

Antes del Arte va ser un grup d'artistes format a València, a la fi de la dècada dels seixanta del passat segle, la trajectòria del qual gaudeix de singular importància en el decurs que ha seguit l'art contemporani espanyol. Format per un conjunt reduït d'artistes plàstics (Joaquín Michavila, Eduardo Sanz, Eusebio Sempere, Francisco Sobrino, Ramón de Soto, Jorge Teixidor i José María Yturralde) i músics (Tomás Marco i Francisco Llácer), inspirats programàticament pel crític Vicente Aguilera i Cerni, el grup va articular una consistent proposta de caire gestàltic integradora de disciplines. Amb ella es va aconseguir un grau de contextualització notable dins del panorama artístic europeu, especialment l'italià.

L'exposició constitueix una mirada retrospectiva sobre la curta, encara que tremendament intensa, marxa d'aquest col·lectiu artístic en un temps d'especial transcendència històrica, com és el que envolta l'any1968. Fonamentalment, es reuneix una part considerable de les obres que van integrar les tres principals mostres del grup (Col·legi d'Arquitectes, València, 1968; Galeria Eurocasa, Madrid, 1968; i Galeria As, Barcelona, 1969).

El Museu de Belles arts de València ha cedit en préstec l'obra Quadrants (Inv. 1238), oli sobre tela realitzat en 1967 per Joaquín Michavila, i Quatre plans de simetria de l'hexaedre (Inv. 1858), escultura en metacrilat feta per Jorge Teixidor en 1968.

Efímeres i eternes. Pintura de flors a València (1879-1930)

21.02.2019 a 07.07.2019
Casa Museu Benlliure, València

A través de quasi mig centenar d'obres aquesta exposició, que aborda per primera vegada l'estudi de la pintura de flors en l'art valencià d'entresegles, ofereix al visitant la possibilitat de descobrir l'evolució que va experimentar aquesta temàtica pictòrica des dels plantejaments més academicistes vinculats amb la tradició de l'Escola Valenciana de Flors de finals del segle XIX fins la deriva de tints "déco" dels anys trenta, amb obres de pintors tan reconeguts com Blas Benlliure, Julio Cebrián, Mezquita, Ramón Stolz, Ignacio Pinazo Camarlench, Joaquín Sorolla i Fernanda Francés.

El Museu de Belles arts de València ha col·laborat amb el préstec de quatre obres: Clavells (Inv. 790), de Blas Benlliure Gil; Una rosa (Inv. 756), obra realitzada per Ignacio Pinazo Camarlench en 1894; Clavells (Inv. 1244), pintura sobre fusta de Joaquín Sorolla; i Flors (Inv. 2720), llenç de Julio Cebrián Mezquita datat en 1907.

D'ahir a avui, 250 anys de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles

19.12.2018 a 17.02.2019
La Nau Centre Cultural de la Universitat de València (Sala Acadèmia), València

Amb motiu del dos-cents cinquanta aniversari de la creació de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, es presenta aquesta exposició en homenatge a l'esperit i al treball dels seus fundadors, així com per a mostrar testimoni de la seua pervivència com a institució d'àmplia utilitat per a la societat valenciana del segle XXI.

Junt amb una selecció d'obres dels acadèmics actuals, que engloben: pintura, escultura, fotografia, arquitectura i restauració, mostrant així la pervivència de la seua capacitat creadora, l'exposició mostra també l'obra dels mestres que la van configurar en el segle XVIII, com Josep Vergara, Rafael Esteve, Manuel Camarón o Antonio Villanueva, entre altres.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit 25 obres de la seua col·lecció procedents dels fons de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

La memòria del Regne, 600 anys de la Generalitat Valenciana

30.11.2018 a 13.01.2019
Palau de la Generalitat, València

L'exposició que commemora el 600 aniversari de la creació de la Generalitat Valenciana reuneix arxius, documents i objectes a través dels quals es fa un recorregut per la història de la institució, que ha evolucionat des de la foralitat fins a convertir-se en tota una institució democràtica i moderna que ha estat sempre al servei de la ciutadania valenciana.

Així, l'exposició La memòria del Regne està formada per al voltant de 40 documents procedents de l'Arxiu de la Generalitat, que inclouen llibres, expedients i cartes manuscrites que daten des del segle XIV, i inclou també huit escuts petris que mostren l'evolució històrica i artística de l'escut de la Generalitat, des del seu origen fins a l'actualitat.

El Museu de Belles Arts de València ha col·laborat amb el préstec d'un escut del rei Pere IV el Cerimoniós (Inv. 1927), la primera representació en pedra de l'escut de la Generalitat segons les armes d'este monarca, i un escut de la ciutat de València (Inv. 1947).

Vicente Rodés Aries. L'estudi del natural

21.11.2018 a 27.01.2019
Museu de Belles Arts de Castelló, Castelló de la Plana

23.02.2019 a 28.04.2019
Museu de Valls (Tarragona)

Vicente Rodes Aries (Alacant 1783 – Barcelona 1858) és un dels artistes de major qualitat i producció retratística de la primera meitat del segle XIX. No obstant açò, fins ara el coneixement de la seua obra havia quedat restringit a les escarides cites en els diccionaris de pintors, a estudis ja centenaris -com el qual li va dedicar Carlos Pirozzini en 1891 o l'article de Maurici Serrahima en el Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona de 1935- o a un escàs nombre de col·leccionistes que atresoren els seus pastissos, olis i dibuixos. La seua obra no s'havia vist més que en comptadíssimes mostres col·lectives, realitzades a cavall entre els segles XIX i XX, i l'única mostra monogràfica d'entitat es va deure a la iniciativa del seu nét, Fidel de Moragas i Rodés, en 1926 a Valls. En aquest sentit cal ressaltar, per tant, que un elevat nombre de les obres que formen part d'aquest projecte són inèdites al públic. Aquesta exposició suposa la recuperació d'un artista l'obra del qual es trobava dispersa per diferents museus i col·leccions privades, i posar a l'abast del públic un conjunt representatiu de la seua trajectòria.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec tres pintures de Rodés: el Retrat de Francisco Alberola, escultor (Inv. 1002), el Retrat de Francisco Ignacio Montserrat i la seua esposa Dolores Caldés (Inv. 2727), i la composició al·legòrica Espanya coloca en el tron a Ferran VII (Inv. 654), a més d'una obra de tema històric de Vicente Castelló i Amat, València declara la guerra a Napoleó (Inv. 2039).

Centenari Maricel (1918-2018)

16.11.2018 a 24.02.2019
Museu de Maricel, Sitges

L'any 2018 es compleix el centenari de la finalització de les obres de construcció del conjunt de Maricel a Sitges. Inicialment projectat com a residència d'estiu per a l'industrial nord-americà Charles Deering (1852-1927), des de 1912 va evolucionar per a convertir-se en l'edifici de la col·lecció d'art hispànic que este va atresorar, un important conjunt d'obres que pretenia explicar la història de l'art espanyol des del segle XIII fins als seus dies. Esta exposició reivindica esta història que, anys després dels moments de màxima esplendor del Cau Ferrat de Santiago Rusiñol, va situar novament Sitges com un referent del món de la cultura i de l'art.

El Museu de Belles Arts de València ha col·laborat amb el préstec del Retaule de Sant Miquel, Sant Jeroni i Santa Margarida d'Antioquia (Inv. 2269, 2270, 2271, 2272), obra anterior a 1515 d'autor anònim i procedent de l'església parroquial d'Agramunt (Lleida), que en els anys 20 del passat segle va formar part de la col·lecció Deering del palau Maricel de Sitges i que en 1986 va ser venuda i adquirida per la Generalitat Valenciana.

Els Premis Nacionals de Pintura 'Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles'. Dos dècades de mecenatge cultural (València, 2000-2018)

16.11.2018 a 17.02.2019
Museu de la Ciutat, València

La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València presenta aquesta exposició que aglutina les obres guanyadores del seu Premi Nacional de Pintura. La mostra inclou 41 obres, corresponents a primers i segons premis i a accèsits. Es tracta de peces de Gabriel Alonso, Mariano Alonso, Roberto Amador, Pablo Bellot, Juan Luis Berral, Tania Blanco, Miguel Borrego, Ernesto Casero, Ana Ciscar Cebriá, Francisco Díaz, Cristina Gamón, José Leonardo García Cuenca, Carlos García Peláez, Kepa Garraza, Ferran Gisbert, María González Garrigues, Carmen Ibarra, Pilar Lacruz, Rafa López, Sergio Luna, Carolina Maestro, Alejandro Marco, David Marqués, Silvia Márquez Lerín, Jalid Melloul Moreno, Isidoro Moreno, Manuela Navarro, David Pellicer, Eduardo Pérez Salguero, Marina Puche, Belén Puyo, Vicent Ricós, Jesús María Sáez de Vicuña, Francisco Javier Soria, Juan Vicente Titos, Josep Tornero, Carolina Valls Juan, María Consuelo Vento, Ana Vernia, i Keke Vilabelda, que van ser distingits amb el guardó.

L'exposició ve a celebrar els 250 anys de l'Acadèmia i la consolidació del Certamen Nacional de Pintura d'aquesta entitat després de dos dècades, i és una demostración de la voluntat de l'entitat per engrossir la seua col·lecció dedicada a l'art contemporani.

Cartes al Rei. La mediació humanitària d'Alfons XIII en la Gran Guerra

08.11.2018 a 01.09.2019
Palau Reial, Madrid

L'11 de novembre de 2018 es complixen 100 anys de la fi de la Gran Guerra. Com a acte de commemoració de l'acció humanitària d'Espanya en la Primera Guerra Mundial, Patrimonio Nacional i la Fundació Banco Santander han organitzat esta exposició que reflectix la figura clau del rei Alfons XIII en l'acció benefactora, pràcticament desconeguda, però que va tindre una enorme importància a nivell humà i diplomàtic en la contesa de principis del segle XX, en especial amb Bèlgica, França o Alemanya.

Esta activitat solidària i humanitària, articulada a través de l'Oficina de la Guerra Europea, va ser essencial durant la Primera Guerra Mundial a través de les Ambaixades i Delegacions en els diferents països en guerra, amb un suport important a la població civil i la seu central de la qual es trobava en la Secretaria Particular del Rei d'Espanya.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec un retrat en bronze de bust prolongat d'Alfons XIII (Inv. 162), un dels primers que Marià Benlliure va modelar del monarca i que va ser encarregat amb motiu de la seua jura com a Rei d'Espanya en la declaració de la seua majoria d'edat.

Javier Goerlich Lleó: arquitectura i urbanisme a València (1914-1962)

16.10.2018 a 19.01.2019
Sala d'Exposicions de l'Ajuntament, València

Javier Goerlich Lleó (1886-1972) va ser una persona determinant en la construcció de la ciutat que hui veiem pel gran nombre d'obres executades des del seu càrrec d'arquitecte municipal de València. Però aquesta exposició, que busca recuperar la seua figura i trajectòria, va més enllà de la vida professional de l'arquitecte i urbanista valencià que va canviar el rumb de la ciutat, el planejament de la qual va dirigir des de 1922 fins a la seua jubilació en 1956; va ser la seua etapa de major esplendor, quan fa seus antics projectes de reforma interior i posa en marxa nous espais fins a completar la seua visió sobre el desenvolupament de la ciutat.

L'exposició compta a més amb espais que expliquen el seu protagonisme en l'activitat social i cultural de la ciutat. Goerlich, apassionat de la música i la pintura, va presidir l'Orquestra Simfònica de València i la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

El Museu de Belles Arts de València ha col·laborat amb el préstec dels retrats de Javier Goerlich (Inv. 1851) i de la seua esposa Trinidad Miquel (Inv. 1173), ambdós obres d'Enrique García Carrilero, junt amb dos de les obres procedents de la col·lecció personal del matrimoni donada en 1963, Menjant fruita (Inv. 1124), de Francisco Pons Arnau, i Plaça del Mercat (Inv. 1161), de Ricardo Verde Rubio.

Bartolomé Bermejo

09.10.2018 a 27.01.2019
Museu Nacional del Prado, Madrid

Bartolomé Bermejo va ser una de les personalitats més fascinants del panorama artístic de la segona mitat del segle XV i aquesta exposició antològica, organitzada amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya, permetrà admirar per primera vegada en tota la seua dimensió el virtuosisme tècnic i el suggestiu univers visual d'aquest mestre d'origen cordovés que va desenvolupar la seua activitat professional als territoris de la Corona d'Aragó.

L'exposició reuneix per primera vegada la major part de les seues obres conservades, repartides per museus i col·leccions d'Espanya, Europa i Estats Units com la National Gallery de Londres o la Catedral de Barcelona, entre altres.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec per a l'ocasió una obra del període valencià de Bermejo, la Mare de Déu de la Llet (Inv. 279), una pintura sobre fusta procedent al parèixer d'un retaule dedicat a la Mare de Déu en l'església del convent de Sant Doménec de València.

La invenció del cos. Nus, anatomia, passions

06.07.2018 a 04.11.2018
Museu Nacional d'Escultura, Valladolid

24.11.2018 a 17.02.2019
Museu San Telmo, Donostia / Sant Sebastià

Exposició que mostra la immensa riquesa formal i imaginativa del cos humà en l'art a través de les seues múltiples facetes: la component estètica dels tractats anatòmics i, al mateix temps, l'aprenentatge anatòmic dels artistes; les conjectures sobre les proporcions ideals de la figura; l'influx de l'estatuària clàssica; la teatralització corporal de les passions; la relació entre el nu i allò sagrat, l'ús contrareformista de l'imaginari anatòmic com a estímul de la devoció del creient; l'excepcionalitat de la corporeïtat femenina associada a la reproducció i el seu lliscament cap a una observació eròtica; el naixement de l'home-màquina, o, finalment, el llaç entre color pictòric i apoteosi de la carn.

Reuneix quasi un centenar d'obres mestres: escultures, dibuixos, tractats anatòmics, pintures, relíquies, ninos artístics, fragments de retaule, buidatges en guix o figures articulades. El Museu de Belles Arts de València ha col·laborat amb la cessió en préstec de la pintura amb Sant Sebastià atés per santa Irene i la seua criada (Inv. 502), obra de Josep de Ribera.

Aigua, fang i silencis. La riuà 60 anys després

29.06.2018 a 14.10.2018
Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), València

Seixanta anys després de la riuada del Túria del 14 d'octubre de 1957, les investigacions desenvolupades gràcies a la col·laboració entre la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València han permès la reconstrucció hidrològica i hidràulica d'aquest important episodi de la història de València i l'anàlisi de les seues conseqüències. Amb l'exposició Aigua, fang i silencis el MuVIM pretén mostrar una visió més integrada de les tres fases temporals en què es va dividir la catàstrofe: la riuada i la crisi humanitària immediatament posterior; les gestions per restablir la normalitat i el retorn a una quotidianitat precària.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit per a l'ocasió l'obra Trist capvespre (Inv. 4241), oli sobre tela de Cecilio Pla Gallardo, una de les obres d'art que va ser afectada per l'allau incontenible d'aigua i fang que va inundar tota la planta baixa de l'edifici del Museu eixe fatídic dia.

Descobrint el natural. Paisatgistes valencians d'entre segles

10.05.2018 a 14.10.2018
Casa Museu Benlliure, València

L'exposició compta amb obres dels més destacats pintors del moment, alguns purament paisatgistes com Antonio Gomar i Gomar o Ramon Stolz i altres com Antoni Muñoz Degrain o Joaquim Sorolla que amb el seu gran enginy i la seua peculiar visió artística van fer evolucionar l'escola valenciana del seu temps.

Les obres seleccionades procedeixen de diverses institucions culturals del país com el Museu Nacional del Prado, la Universitat Complutense de Madrid, o l'Ajuntament d'Alcoi, així com de diversos col·leccionistes privats de València i Madrid.

El Museu de Belles Arts de València ha col·laborat amb la cessió en préstec de dos obres de Ramon Stolz Seguí, Paisatge (Inv. 5016) i Paisatge de l'Orxa (Inv. 1331); dos teles de Gonzalo Salvá Simbor, Serra de Negrete (Inv. 707) i Paisatge amb la serra de Negrete al fons (Inv. 708); una obra de Julio Peris Brell, Paisatge de Corbera amb tarongers (Inv. 23/2001); tres pintures d'Antoni Muñoz Degraín, Riu Piedra (Inv. 976), Paisatge de Carraixet (Inv. 973) i Arbre centenari (Inv. 928); i una tela de Javier Juste Cerveró, Paisatge (Inv. 704).

El color de les sedes valencianes

10.05.2018 a 29.07.2018
Col·legi de l'Art Major de la Seda, València

Esta exposició compta amb una àmplia i cuidada selecció de peces en què el color és el gran protagonista. Una mostra que suposa un homenatge a l'art dels tintorers de la seda. La tintura artesanal era tot un ofici que va perdurar fins ben entrat el segle XIX i que va anar deixant pas a les novetats de la indústria química.

Menció a banda mereixen, precisament, els dissenys. Sobre els plànols anomenats posada en carta -a València coneguts tradicionalment com a raquetes- es contemplen els estampats, generalment florits, que van ser concebuts tal vegada fa més de dos segles, i mantenen la seua vigència a hores d'ara.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec tres d'estos dissenys, procedents de la col·lecció de l'Acadèmia de Sant Carles: un Model per a teixit (Inv. 9899), de Benito Espinós, un altre de Miguel Parra datat en 1789 (Inv. 9900), i un del mateix any de José Burgos (Inv. 10119).

Sorolla i l'espiritualitat

04.05.2018 a 02.09.2018
Centre Cultural Bancaixa, València

Sorolla i l'espiritualitat aporta una aproximació a la presència de la temàtica religiosa en l'obra de l'artista valencià, que es caracteritza per ser minoritària en el conjunt de la seua producció i per concentrar-se en els anys més primerencs de la seua trajectòria quan estava consolidant la seua personalitat artística i abans de desenvolupar el seu estil luminista. La mostra està integrada per sis obres datades entre 1883 i 1899, procedents de la pròpia Fundació Bancaixa, el Museu Nacional del Prado, el Museu de Belles Arts de Bilbao, el Museu Sorolla, la col·lecció de la família Lladró i una col·lecció particular.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec l'obra La Verge Maria (Inv. 896), oli sobre tela pintat per Sorolla cap a 1885-1887.

L'esplendor del Ducat (1497-1511). Gandia en la regència de Maria Enríquez de Luna

03.03.2018 a 22.04.2018
Centre Museístic de l'antic Hospital de Sant Marc, Gandia

L'Ajuntament de Gandia presenta la mostra 'L'esplendor del Ducat (1497-1511). Gandia en la regència de Maria Enríquez de Luna', dins de la Capitalitat Cultural Valenciana, per reivindicar la figura d'una de les dones més influents de la ciutat de Gandia.

Nascuda en 1479, Maria Enríquez era cosina germana de Ferran el Catòlic, iaia de sant Francesc de Borja, i una gran apassionada de l'art. Gràcies al seu mecenatge durant la seua regència del ducat de Gandia, va contractar els millors artistes que es trobaven en aquell moment a l'antiga Corona d'Aragó: l'arquitecte Pere Compte, l'escultor Damià Forment, i el mestre pintor Paolo de San Leocadio, amb l'obra dels quals es va eixamplar la Col·legiata de la ciutat i es van fer obres escultòriques i de pintura amb què es va enriquir la Seu.

El Museu de Belles Arts de València ha col·laborat amb la cessió de la Mare de Déu amb l'Infant i sant Joanet (Inv. 1198), oli sobre fusta de Paolo de San Leocadio, feta cap a 1505 en la seua etapa gandiana i relacionada directament amb algunes de les taules del retaule del monestir de Santa Clara, on l'italianisme és la nota dominant, i una sèrie de relleus en alabastre atribuïts a Damià Forment procedents de l'antiga església del Carme de València: L'enterrament de Crist (Inv. 530), Sant Joan evangelista (Inv. 531), Sant Jacint (Inv. 532), i dos pilastres amb motius vegetals i putti (Inv. 4953 i 4954).

Spagna e Italia in dialogo nell'Europa del Cinquecento

27.02.2018 a 27.05.2018
Gallerie degli Uffizi, Florència (Itàlia)

L'exposició presenta dibuixos d'extraordinària qualitat de mestres com Alonso Berruguete, format entre Florència i Roma i un dels primers testimonis d'un llenguatge 'renaixentista' a l'oest dels Pirineus, o com Romolo Cincinnato i Pompeo Leoni, dos dels artistes cridats a treballar a Espanya en les més prestigioses empreses reials, i inclou a més dibuixos de Francisco Pacheco, Patricio i Eugenio Cajés, Vicente Carducho, protagonistes de l'etapa que tanca el Cinquecento a Espanya.

La mostra s'articula en una introducció i huit seccions, i per a resituar les singulars creacions gràfiques en el seu context de procedència, el recorregut també inclou escultures, pintures, exemples d'orfebreria i arts aplicades, amb l'intent de suggerir útils comparacions inspirades en una mirada multidisciplinària.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec dos obres de la seua col·lecció de Dibuixos: el Profeta Daniel, sanguina sobre paper d'Alonso Berruguete (Inv. 2453), i un Devallament, realitzat a ploma i aiguada sobre paper tenyit, de Pedro Machuca (Inv. 1862).

La natura morta espanyola

23.02.2018 a 27.05.2018
BOZAR - Centre for Fine Arts, Brussel·les (Bèlgica)

La pintura de natura morta: un exercici d'imitació sense ambició? Ja no, des que els artistes de l'avantguarda aprofitaren el gènere per a portar un canvi radical a l'art. Per primera vegada, aquesta retrospectiva presenta 400 anys en l'evolució de les natures mortes espanyoles més esplèndides: des dels primers bodegons del segle XVII i les interpretacions personals de Velázquez i Goya als experiments formals de Picasso, Dalí i Miró i el treball recent d'artistes espanyols contemporanis.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec un oli sobre tela de Joaquín Sorolla, Bodegó (Inv. 900), pintat per l'artista en 1878 amb tan sols 15 anys d'edat.

Sorolla i la moda

13.02.2018 a 27.05.2018
Museu Nacional Thyssen-Bornemisza i Museu Sorolla, Madrid

El Museu Sorolla i el Museu Thyssen acullen l'exposició Sorolla i la moda que pretén mostrar les relacions entre la pintura de Sorolla i la moda dels anys 1890 a 1920, un moment d'extrema elegància i sofisticació en la indumentària. La mostra reuneix pintures procedents de museus i col·leccions privades junt amb un destacat conjunt de vestits i complements d'època, amb valuoses peces prestades també per importants institucions i col·leccions particulars i moltes d'elles inèdites.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec dos obres de Joaquín Sorolla de la seua col·lecció: Clotilde contemplant la Venus de Milo (Inv. 894) i La gropa valenciana (Inv. 2069).

Paisatges, passejos i paisans. Porcar, Lahuerta i Varela

14.12.2017 a 01.04.2018
Museu de Belles Arts de Castelló

26.04.2018 a 01.07.2018
Museu de Belles Arts Gravina, Alacant

A finals dels anys 20, València coneix un període de revitalització artística. Les exposicions, les conferències i les reunions van constituir un esperó per a la revitalització i dinamització de noves vies de producció artística. Emilio Varela (1887-1951), Genaro Lahuerta (1905-1985) i Joan Baptista Porcar (1889-1974) van viure aquesta etapa de floriment en la nostra terra, es van veure afectats pel conflicte de la Guerra Civil i van conéixer una evolució marcada per la seua formació, la seua experiència personal i els seus referents pictòrics. En ells, el paisatge adquireix un particular protagonisme. Encara que es manifeste amb temes i estils diferents, es pot percebre en els seus quadres un argument semblant de busca introspectiva i essencial.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec quatre obres de Genaro Lahuerta: tres Paisatges (Inv. 31/2003, 34/2003 i 35/2003), i un Paisatge d'Altea (Inv. 1299), i de Joan Baptista Porcar s'ha cedit una vista de l'Escala Real (Inv. 1253) i Pinada (Inv. 1252).

OBRA INVITADA: Bartolomé Esteban Murillo (1617-1682), Sant Agustí amb Crist pelegrí, oli sobre tela (Inv. 1760)

01.12.2017 a 30.04.2018
Museu Nacional d'Escultura, Valladolid

Gràcies a la generosa contraprestació del Museu de Belles Arts de València, el Museu Nacional d'Escultura de Valladolid s'uneix a la commemoració del IV Centenari de Murillo amb aquest espectacular llenç pintat cap a 1655 per al refectori de les monges agustines de sant Leandre de Sevilla. Expatriat a causa de la guerra d'Independència i després de múltiples avatars recuperat en 1975 per al patrimoni espanyol, és un clar exemple de la seua precoç mestria en el dibuix i en el colorit en una composició inspirada en una sèrie gravada de la vida del sant fundador que mostra la visió en la seua cel·la de Crist com a pelegrí, qui li encomana el sosteniment i engrandiment de la seua Església.

Primers referents de l'aquarel·la valenciana

30.11.2017 a 15.04.2018
Casa Museu Benlliure, València

L'exposició recopila 50 obres d'art realitzades per huit dels artistes valencians principals: Francesc Domingo Marqués, Joaquim Agrasot, Emili Sala, Ignasi Pinazo, Josep Benlliure, Vicent March Marco, Rafael Alberola Berenguer i Gabriel Puig Roda. Es representa així el període d'esplendor de l'aquarel·la en el segle XIX, un moment fonamental per a una tècnica que va tindre a València grans exponents.

Els artistes valencians presents a la mostra, van veure impulsades les seues trajectòries artístiques a través d'un moviment, l'aquarel·lístic, generat a partir del paper que va exercir l'Acadèmia de Belles Arts de València i altres associacions culturals en l'ensenyança i la divulgació d'aquesta tècnica.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec quatre obres de Francesc Domingo Marqués: Retrat d'Elvira Fallola Montellano (Inv. 4191), Estudi de set caps femenins i un masculí (Inv. 4205), Estudi de quatre caps masculins i un femení (Inv. 4206), i Escena d'interior (Inv. 1229), pintada per Domingo Marqués en 1884. De Josep Benlliure Gil, el Museu ha cedit quatre aquarel·les: Sacerdot revestit (Inv. 811), El tio Figueres de Rocafort (Inv. 808), pintada en 1911, Soc morú, Tànger (Inv. 819), i Captaire (Inv. 1148). Finalment, de Marià Benlliure Gil s'ha cedit l'obra Capritx (Inv. 1166), realitzada en 1884.

Escoles i mestres. Dos segles d'història i memòria a València

28.11.2017 a 18.03.2018
Centre Cultural La Nau - Universitat de València (Sala Acadèmia), València

Projecte expositiu de caràcter divulgatiu, en el qual es presenta l'evolució de l'escola i la formació de mestres des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat. Una mirada reflexiva als contextos, els processos i els recursos que han concorregut en el desenvolupament històric de la nostra escola primària, tant en espai urbà com en l'àmbit rural. Es realitza també una anàlisi del futur de l'educació pública, reptes, evolució, problemàtica, etc.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec una pintura de l'any 1921 de Rafael Berenguer Coloma, Escena de xiquets (Inv. 2766), i el Retrat de Manuel Godoy, fundador de la Reial Acadèmia Militar i de l'Institut Pestalozzi (Inv. 8/89), del valencià Agustí Esteve Marqués.

Sorolla. Un jardí per a pintar

07.11.2017 a 19.03.2018
Centre Cultural Bancaixa, València

Coorganitzada per la Fundació Bancaixa, l'Obra Social "la Caixa", el Museu Sorolla i la Fundació Museu Sorolla, l'exposició relata com Sorolla va concebre el seu jardí d'artista en la seua casa de Madrid i la influència que van exercir en la seua obra els patis i jardins en els Reials Alcàssers de Sevilla i de l'Alhambra de Granada. A més, ofereix al visitant l'oportunitat de conèixer com va reflectir en la seua pintura els jardins valencians.

La mostra està integrada per més de 120 obres entre olis, esbossos, dibuixos, escultures, taulells i fotografies procedents en la seua major part del Museu Sorolla, però també d'altres col·leccions com les de la Fundació Bancaixa, Ajuntament de València, Museu Carmen Thyssen de Màlaga, Hispanic Society of America així com col·leccions particulars. El Museu de Belles Arts de València, per la seua banda, ha cedit en préstec el Retrat d'Amalio Gimeno, primer comte de Gimeno (Inv. 2072), llenç pintat per Sorolla en 1919 i considerat com un dels millors de l'última etapa de l'artista.

Lucrecia Arana (1867-1927). Tiple-contralt de sarsuela, musa d'artistes

11.10.2017 a 17.12.2017
Museu de la Rioja, Logronyo

Exposició homenatge en el 150 aniversari del naixement de la cantant riojana Lucrecia Arana, una de les més destacades representants del gènere líric i durant anys primera figura del Teatre de la Sarsuela de Madrid. La mostra s'ha dividit en tres seccions: D'Haro a Madrid, Tiple-contralt de sarsuela, musa d'artistes i El seu llegat, que inclouen fotografies, cartes, llibrets de sarsuela dedicats pels seus autors, retalls de premsa de l'època, objectes personals, dibuixos, caricatures i retrats de la cantant realitzats per Marià Benlliure (bustos, baixos relleus i pintures), a més dels retrats fets per altres artistes amb què va mantindre una estreta amistat com Joaquim Sorolla, Manuel Benedito i Francisco Pons Arnau, o els regals i obres d'art que li van oferir artistes com Miguel Echegaray, José Villegas, o Juan Martínez Abades.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec dos pintures de Sorolla: el Retrat de Lucrecia Arana, realitzat en 1919-1920 (Inv. 890), i el Retrat de José Luis Benlliure López de Arana, fill de la cantant i de Marià Benlliure (Inv. 888). D'este artista, a la seua vegada, s'han prestat dos escultures: el Retrat de Lucrecia Arana, realitzat en marbre blanc cap a 1906 (Inv. 163) i l'Autoretrat de l'escultor, en bronze, datat entorn de 1900 (Inv. 161).

El segle XIX en el MUBAG. De la formació a la plenitud d'un artista

20.07.2017 a 24.06.2018
Museu de Belles Arts Gravina, Alacant

L'exposició vol donar a conéixer la carrera i els èxits dels principals artistes presents en la col·lecció de la Diputació d'Alacant que van destacar a partir de la segona mitat del segle XIX i que van contribuir a donar forma a l'anomenada "escola valenciana", hui referent en la Història de l'Art Espanyol.

La mostra culmina amb dos espai que es renoven temporalment: el de l'Artista Destacat, espai destinat a ressaltar la figura d'un artista alacantí per a aprofundir en la seua vida i obra amb un muntatge expositiu atractiu entorn de la peça seleccionada per a l'ocasió; i el del Reconeixement Internacional, que es dedica als èxits en l'estranger dels artistes presents en l'exposició o coetanis i vinculats d'alguna manera a la cultura d'Alacant.

La quarta edició de l'espai Reconeixement Internacional està dedicat a la renovació del paisatge en Antoni Muñoz Degraín, conformada per cinc obres del mestre valencià cedides pel Museu de Belles Arts de València: Un racó de Venècia (Inv. 939); Un drama en Sierra Nevada. Granada (Inv. 977); Castell feudal (Inv. 967); El Líban des del mar (Inv. 943); i Congost dels Gaitanes (Inv. 952).

Signum. La glòria del Renaixement al Regne de Múrcia

17.07.2017 a 01.12.2017
Antiga església de la Companyia de Jesús, Caravaca de la Cruz

Dins del programa de l'Any Jubilar 2017 de Caravaca de la Cruz, l'exposició Signum ens oferix l'oportunitat de contemplar l'esplendor del Renaixement a través de prop de cent obres mestres creades entre els segles XV i XVII, entre ells algunes de les millors obres artístiques que van sorgir durant eixa època a l'antic Regne de Múrcia.

Entre les peces, destaquen l'arcuació del Castell de Vélez Blanco i les taules de la Història de la Vera Creu, creades per Hernando de Llanos entorn de 1520, les quals formen part del retaule de la Capella de la Creu de la Basílica-Santuari de la Santíssima i Vera Creu de Caravaca i que han sigut restaurades recentment.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec la taula de la Mare de Déu amb el Jesuset i sant Joan Baptista xiquet (Inv. 1198) de Paolo de San Leocadio (1447-1519).

L'exposició, promoguda per la Fundació Camino de la Cruz, compta amb el patrocini de la Direcció de Béns Culturals de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia.

La imatge d'Espanya en crisi: conflicte, mort i exili

04.07.2017 a 26.04.2019 (prorrogada fins al 06.10.2021)
Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía, Madrid

La sala 206.07 del Museu Reina Sofía acull dos obres del Museu de Belles Arts de València cedides temporalment: La matança dels innocents (Inv. 4240), oli sobre tela realitzat cap a 1936 per Rosario de Velasco (1904-1991), i Bombardeig (Inv. 2821), pintura de l'any 1937 d'Eleuterio Bauset (1908-1980). En aquesta sala, en el context de la col·lecció permanent 1 del museu, cohabiten amb altres obres de Josep Renau, Horacio Ferrer, o Pérez Mateo, entre altres.

Les imatges del poder. Poder i propaganda

29.06.2017 a 21.01.2018
Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), València

Mostra que forma part del programa expositiu "Poder i Propaganda" construït pel MuVIM per a reflexionar al voltant de la transformació de les formes del poder, la seua representació simbòlica i l'imaginari propagandístic/adoctrinador del qual fan ús amb el llenguatge artístic al seu servei.

L'exposició incideix especialment en els canvis que han patit les imatges dels governants al llarg dels últims segles. Des de reis africans contemporanis fins a representants de la política actual, passant per monarques espanyols i presidents de la Diputació de València.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec tres obres de la seua col·lecció: Espanya col·loca en el tron a Ferran VII (Inv. 654), composició al·legòrica realitzada per Vicente Rodés en 1818; un retrat de Ferran VII amb uniforme de Capità General (Inv. 592), pintat cap a 1823 per l'acadèmic Miguel Parra Abril; i el retrat d'Isabel II (Inv. 594), còpia de José Romà a partir de l'original de Federico de Madrazo, les tres procedents de la col·lecció de l'Acadèmia de Sant Carles.

El nu en l'obra d'Ignacio Pinazo

29.06.2017 a 17.09.2017
Museu d'Art, Almeria

Per la seua desafectació moral, per la seua tècnica i per la seua modernitat, el tractament de les formes nues constituïx un dels elements més destacats de l'obra d'Ignacio Pinazo.

L'exposició documenta les principals aproximacions de Pinazo a l'anatomia humana en un recorregut que permet comprendre millor les innovacions conceptuals del pintor en un dels objectes més importants de la història de l'art: el nu.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec tres obres: Xiquet nu en el bressol (Inv. 731), llenç realitzat per Pinazo en 1879, Estudi de nu (Inv. 728) i Xiqueta nua assentada (Inv. 1097), taula de 1887 procedent dels fons de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

Anzo. Aïllament

29.06.2017 a 05.11.2017
Institut Valencià d'Art Modern - IVAM, València

Gran retrospectiva com a reconeixement a un artista a qui no se li havia donat fins ara la importància que mereixia. La mostra exhibeix més de 80 obres de la sèrie Aïllaments, en la qual José Iranzo Almonacid (Utiel, 1931 - València, 2006), conegut artísticament com Anzo, va treballar durant 20 anys i en la qual va abordar la solitud de l'ésser humà en un món tecnificat.

Dos obres ha prestat el Museu de Belles Arts de València per a l'ocasió: Aïllament 15 (Inv. 114/2003), pintura datada en 1968, i Aïllament 25 (Inv. 1278), realitzada en 1969.

Adsuara, Vicent i Peresejo: tres escultors mediterranis entre la tradició i la renovació

23.06.2017 a 19.11.2017
Museu de Belles Arts, Castelló de la Plana

Dedicada al castellonenc Juan Bautista Adsuara Ramos (1891-1973), al valencià Carmelo Vicent Suria (1890-1957) i a l'alcoià José Pérez Pérez, Peresejo (1887-1978), esta exposició recupera l'obra i figura de tres escultors nascuts a la vora del Mediterrani, en un moment de gran efervescència creativa de la plàstica valenciana. Hereus directes de la tradició escultòrica vuitcentista, encarnada, entre uns altres, en la figura de Mariano Benlliure, van participar en el corrent renovador de l'escultura espanyola, la denominada renovació post-Benlliure, que suposaria l'abandó de l'imperant burguesisme, així com del naturalisme impressionista iniciat pel mestre valencià, en benefici de la recuperació dels valors purament escultòrics de la forma, el volum i la massa.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec huit escultures de Carmelo Vicent: Mirant al mar (Inv. 1407), La jove del cànter (Inv. 709), Crepuscles (Inv. 1583), Jove del cànter (Inv. 1587), Niu humà (Inv. 1584), i Dolorosa (Inv. 17/2006), obres en fusta; Crist jacent (Inv. 1588), en pedra artificial; i Tors femení (Inv. 1581), en bronze.

Carreño de Miranda. Dibuixos

19.05.2017 a 10.09.2017
Biblioteca Nacional d'Espanya, Madrid

L'obra sobre paper de qui fóra pintor de Cambra de Carles II, Juan Carreño de Miranda (1614-1685) es troba entre les més destacades del segle XVII espanyol, tant per la marcada personalitat del seu traç com pel notable influx que la seua producció va tindre en altres artistes actius a Madrid en les últimes dècades de la centúria. Carreño va traslladar als seus dibuixos elements propis del llenguatge pictòric grècies al seu domini del llapis negre, aplicat amb traços amplis i expressius, que sovint va combinar amb la sanguina i el clarió, emprant-los com si de pinzells es tractaren.

L'exposició reunix per primera vegada les peces més sobreïxents de la producció gràfica de Carreño de Miranda, la faceta com a dibuixant del qual no ha sigut estudiada en profunditat fins al moment.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec un dibuix amb Júpiter entregant a Pandora l'urna d'or per a Prometeu (Inv. 9404), realitzat cap a 1658-1660 per Francisco Rizzi (1614-1685), qui va treballar amb Carreño de Miranda en la catedral de Toledo entre 1665 i 1671.

Michelangelo & Sebastiano

15.03.2017 a 25.06.2017
National Gallery, Londres

Esta exposició unix per primera vegada les obres de dos grans mestres del Renaixement italià: Michelangelo Buonarroti (1475-1564) i Sebastiano del Piombo (1485-1547), que van ser amics i col·laboradors durant un quart de segle. L'exposició traça un recorregut per unes setanta obres ―entre pintures, dibuixos, escultures i cartes― que Michelangelo i Piombo van produir abans, durant i després de la seua amistat.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec l'Aparició de Crist als apòstols (Inv. 1466), obra que el pintor Francesc Ribalta va copiar d'una de les taules, hui perduda, de l'espectacular tríptic del Piombo que Jeroni Vich va traslladar a València en 1521 al seu retorn d'Itàlia al finalitzar la seua etapa com a ambaixador de la Corona espanyola, tríptic que seria especialment transcendent per a l'art valencià de finals del segle XVI en artistes com Vicent Macip, Joanes i inclús Ribalta ja en la primera mitat del segle XVII, que van trobar en Piombo un univers nou que els va moure a canviar radicalment el seu concepte de la pintura.

Carles III. Projecció exterior i científica d'un regnat il·lustrat

16.12.2016 a 26.03.2017
Museu Arqueològic Nacional, Madrid

Exposició que revisa la figura de Carles III, protagonista d'un dels grans regnats de la història d'Espanya, en el marc dels actes commemoratius del III centenari del seu naixement. La mostra posa en valor dos qüestions fonamentals de la seua trajectòria: la política exterior i l'aportació científica i cultural espanyola, així com el paper exercit per la Corona en la promoció del coneixement.

L'exposició acull un centenar de peces pertanyents a quasi quaranta institucions espanyoles i estrangeres (procedents de museus d'Itàlia i del Regne Unit), algunes d'elles poc conegudes, prestades per primera vegada i restaurades per a l'ocasió.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec l'obra de Manuel Camarón Meliá Al·legoria de Carles III i l'Acadèmia (Inv. 653), realitzada en 1783 segons el tema imposat per l'Acadèmia de Sant Carles per a la primera classe de pintura en la convocatòria del concurs general de premis d'eixe any.

Metapintura. Un viatge a la idea de l'art

15.11.2016 a 19.02.2017
Museu Nacional del Prado, Madrid

"Metapintura" pretén fer reflexionar sobre dos fenòmens complementaris. D'una banda, el fet de que durant els segles XVI, XVII i XVIII no existia una concepció de la història en termes nacionals sinó un concepte molt més ampli de la idea de l'art, un llenguatge universal que no coneixia fronteres. D'altra banda, a través de la presència de Jovellanos i dels primers escrits espanyols moderns sobre història de l'art a la mostra, el visitant podrà entendre com a finals del segle XVIII naix una concepció moderna de la història de l'art lligada a la història nacional.

I tot això per mitjà d'un itinerari expositiu molt variat que inclou 137 obres entre pintures, dibuixos, estampes, llibres, medalles, peces d'arts decoratives i escultures, de les quals 22 han sigut prestades per 18 museus i col·leccionistes diferents com la Fundació Casa d'Alba, la National Gallery de Londres, el Museu de Belles Arts de Sevilla, el Banc d'Espanya, o el Museu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.

De les col·leccions del Museu de Belles Arts de València participen dos obres a l'exposició: Sant Lluc evangelista (Inv. 471), oli de Francesc Ribalta, i Sant Lluc rebent la Verònica de la Mare de Déu (Inv. 249), tremp sobre fusta de Llorenç Saragossà.

Peppino Benlliure: 1884-1916. L'eterna joventut

08.11.2016 a 26.03.2017
Casa Museu Benlliure, València

Exposició monogràfica dedicada a qui fóra un dels més prometedors artistes de la denominada Joventut Artística Valenciana, mort prematurament als 31 anys d'edat, en ple procés de creació: el jove Josep Benlliure Ortiz, fill del mestre Josep Benlliure, i més conegut com Peppino Benlliure.

La mostra oferix més de 150 peces, entre pintures, documents i fotografies, la major part d'elles propietat de la pròpia Casa-Museu, i altres cedides per col·leccionistes privats i principalment pel Museu de Belles Arts de València, que ha prestat cinc pintures: Carmen la clavariesa (Inv. 764), Vista de Roma des de l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts (Inv. 765), Dinar a l'asil d'ancians d'Assís (Inv. 758), i un Autoretrat de Benlliure Ortiz (Inv. 766).

El nu en l'obra d'Ignacio Pinazo

03.11.2016 a 05.02.2017
Almodí. Sala municipal d'exposicions, València

16.02.2017 a 21.05.2017
Museu de Belles Arts de Castelló

Per la seua desafectació moral, per la seua tècnica i per la seua modernitat, el tractament de les formes nues constituïx un dels elements més destacats de l'obra d'Ignacio Pinazo.

L'exposició documenta les principals aproximacions de Pinazo a l'anatomia humana en un recorregut que permet comprendre millor les innovacions conceptuals del pintor en un dels objectes més importants de la història de l'art: el nu.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec dos obres: Xiquet nu en el bressol (Inv. 731), llenç realitzat per Pinazo en 1879, i Xiqueta nua assentada (Inv. 1097), taula de 1887 procedent dels fons de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

L'Art de les Nacions. El Barroc com a Art Global

22.10.2016 a 30.01.2017
Museu Internacional del Barroc, Puebla (Mèxic)

Durant els segles XVII i XVIII les societats occidentals van experimentar els efectes d'una de les primeres globalitzacions, generada per l'encontre entre Europa i Amèrica.

El Barroc pot ser considerat el primer art global de la història universal. Este és l'argument de l'exposició que el Museu Internacional del Barroc alberga, els grans temes de la qual giren al voltant de les idees de la mundialització de la cultura, la sensualitat en les arts, la teatralitat, la representació del poder i la religió.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec dos obres de la seua col·lecció: un Bodegó amb ceràmica, de Tomás Yepes (Inv. 3/96) i la Magdalena penitent de Pedro Orrente (Inv. 2350).

El Siglo de Oro. Die Ära Velázquez

01.07.2016 a 30.10.2016
Gemäldegalerie, Berlín (Alemanya)

25.11.2016 a 26.03.2017
Kunsthalle der Hypo-Kulturstiftung, Munich (Alemanya)

Sota l'alt patrocini de Sa Majestat el Rei Felip VI i el President de la República Federal d'Alemanya, Joachim Gauck, l'exposició El Siglo de Oro. Die Ära Velázquez (L'època de Velázquez) mostra la diversitat de la pintura, l'escultura i l'obra gràfica espanyoles del segle XVII a través dels centres artístics més importants del moment: Toledo, València, Sevilla i Madrid, amb 150 obres mestres de 64 col·leccions públiques i privades d'Europa i EUA.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit quatre pintures a la mostra: l'Abraç de Sant Francesc d'Assís al Crucificat (Inv. 478) i un Sant Pau (Inv. 483) de Francesc Ribalta, el Martiri de Sant Jaume el Menor (Inv. 5/88) de Pedro Orrente, i El Beat Simón de Rojas, difunt de Velázquez (en depòsit al Museu).