Retrat de dona

Retrat de dona

Emilia Torrente Sancho (València, 1903-1987)

La majoria de les escultores d'entresegles es van formar amb grans mestres i, a vegades, dins del taller familiar: María Sicluna i Francisca Rodas van assistir al taller d'Agustí Querol; Isabel Pastor va ser alumna de Victorio Macho, i Carmen Alcoverro es va formar amb el seu pare José Alcoverro. Emília Torrente, per part seua, es va formar sota la supervisió de Marià Benlliure al costat de Leopoldina Benlliure i María Tarifa.

En les Exposicions Nacionals de Belles Arts el nombre d'escultores participants va ser molt escàs, amb tan sols vint-i-huit dones entre 1900 i 1936. La premsa especialitzada de principis del segle XX va incidir en què l'escultura era una disciplina viril que resultava especialment exigent en el físic, per la qual cosa eixa virilitat va ser l'atribut comú que es va utilitzar per a designar les escultores amb més talent. No obstant això, paradoxalment, també es va imposar la creença tradicionalista que la temàtica triada per les artistes havia d'estar vinculada a allò considerat propi del sensible i femení: l'amor i la maternitat.

Les biografies vital i artística d'Emília Torrente a penes estan traçades en l'actualitat. Es conserva una obra seua en el Museu Marià Benlliure de Crevillent, Mare amb infant (1930). El Museu de Belles Arts de València conserva el retrat d'Emília Torrente (Inv. 2575) que va ser modelat en guix per Marià Benlliure en 1930 com a mostra de l'afecte i respecte que professava cap a la seua deixebla, obra que ens ajuda a recuperar una altra part del periple vital de l'artista i a fixar la seua imatge per al record.