La jeune fille latine

La jeune fille latine

Marthe Spitzer (París, 1877-1956)

La fama de l'art espanyol del Segle d'Or va permetre que, des de principis del segle XX, alguns artistes europeus i americans viatjaren a Espanya per a aprendre dels grans mestres de la pintura barroca o de la dramàtica imatgeria castellana, però també de la renovació avantguardista que es respirava en les primeres dècades del segle XX. En este context se situen l'artista danesa Eva Aggerholm (1879-1959), la xilena Laura Rodig (1901-1972) i la francesa Marthe Spitzer (1877-1956).

Spitzer, amb una obra molt pròxima a l'estètica de Bourdelle, Bernard i Maillol, renovadors de l'escultura europea d'avantguarda, va exposar cinc busts en bronze en el saló Lacoste de Madrid en 1917. Ací es van alternar retrats com el del poeta Juan Pedro Altermann amb imatges «castisses» que representen, a la manera de Julio Antonio, trets populars que transcendixen el costumisme finisecular. És el cas de les obres Musa llatina, Ballarina russa i Xica oriental, o el que ací ens ocupa, La jeune fille latine.

La crítica de l'època, fins i tot sent positiva, va analitzar l'obra de Marthe Spitzer des d'una òptica heteropatriarcal que necessitava establir categories estètiques diferenciades per al masculí i el femení. Així, l'empenta i el vigor es van considerar propis de l'home, mentre que la sobrietat, la delicadesa i l'emotivitat van ser adscrites a la dona. Res més lluny de la realitat. L'art de Marthe Spitzer va resultar brillant des de qualsevol òptica, perquè només així s'explica que el Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts adquirira esta peça per al Museu de Belles Arts de València.

Inscripcions: «Marthe Spitzer» (Firmat. Part inferior dreta del coll)