Francisco de Goya y Lucientes

Entre els diversos monuments encarregats per l'Ajuntament de Madrid per a celebrar la majoria d'edat d'Alfons XIII i el seu jurament de la Constitució, Mariano Benlliure va realitzar el dedicat a Goya, inaugurat en 1902 en el parc del Retiro i hui situat enfront de la façana nord del Museu del Prado. Benlliure va presentar com a obra independent el detall del bust de Goya en guix en la VIII Exposició Biennal del Cercle de Belles Arts de 1902, abans de la inauguració del monument, amb canvis substancials en el modelatge respecte de l'estàtua que en ell figura. A partir d'eixe primer model, va tallar el bust en dues versions en marbre, diferents entre si, i va fer diverses foses en bronze en 1904 sensiblement diferents entre si.

 

En els següents caps de Goya fosos per Benlliure, va utilitzar un nou prototip basat en el primer buidatge en guix presentat en 1902, però en el qual va introduir algunes modificacions, sobretot en el tractament del cabell, més pla, i en l'expressió una mica més dura del rostre. Sobre este model amb modificacions, Benlliure va fondre en 1913 l'exemplar que hui posseïx l'Ajuntament de Granada.

 

Seguint el model de Granada es coneixen quatre bronzes originals posteriors, dos d'ells fosos entre 1915 i 1916 a Campins i Codina: este donat pel mateix Benlliure en 1940 al Museu de Belles Arts de València; un segon que va pertànyer a Pedro Poggio i Álvarez, primer director general de Belles Arts (hui en col·lecció particular); un tercer, sense localitzar, donat per Benlliure a la Casa de Velázquez en 1928 i perdut durant la Guerra Civil; i un quart, en col·lecció particular, dedicat al coronel republicà Enrique Pastrana, que degué fondre's anys després a Madrid en els tallers de Mir i Ferrero, última fosa amb la qual va treballar Mariano Benlliure.