Somni

Somni

Julio Vicent Mengual (Carpesa, 1891 - Madrid, 1940)

L'escultor Julio Vicent, un dels més destacats autors del renaixement de l'escultura valenciana en les primeres dècades del segle XX, es va formar en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, i es va iniciar en la imatgeria en els tallers valencians de Romero Tena i de Pío Mollar Franch, on, a més d'imatges religioses, es realitzaven encàrrecs d'estatuària cívica i d'ornamentació funerària, dins d'un estil academicista de reminiscències barroques. Va desenvolupar gran part de la seua carrera com a escultor a Madrid, després que en 1914 guanyara una pensió per a ampliar allí els seus estudis. En 1919 és nomenat professor de l'Escola d'Arts i Oficis, al mateix temps que treballa en els Tallers d'Art Granda, amb José Capuz Mamano i Rafael Bargues Asencio. En les Exposicions Nacionals de Belles Arts rebria en diverses ocasions importants premis, com una menció d'honor en 1912 per l'escultura en guix Jo pecador, o una primera medalla en 1920 per la seua obra Amanecer, un nu femení en guix. En el Concurs Nacional d'Escultura de 1922-1923 va ser premiat per la seua obra Font, i en el de 1931 va obtindre el primer premi per un altre nu femení titulat Primavera, que després es va col·locar decorant la sala d'actes del Ministeri d'Instrucció Pública. En 1932 és nomenat professor de l'Escola de Belles Arts de San Fernando de Madrid. En 1935 va ser premiat de nou en el Concurs Nacional d'Escultura Policromada per un relleu, Fuenteovejuna. El seu model per a la Medalla commemorativa de l'Alçament va ser premiat en el Concurs Nacional celebrat a Burgos en 1939. En la seua labor d'imatger destaquen, entre altres, el retaule major de l'església de les monges de Chamartín de la Rosa (Madrid) i el sepulcre de sant Joan de la Creu en el convent de carmelites descalços de Segòvia, realitzat per Julio Vicent en 1927. Autor d'un magnífic tallat en fusta, encara que també va treballar en pedra o marbre, la seua mort es va produir sobtadament en 1940 quan opositava a la càtedra que interinament regentava a l'Escola Superior de Belles Arts de San Fernando.

L'obra que ens ocupa, Somni, un nu de dona agenollada de braços plegats al dors, va ser guardonada amb una segona medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1915, inaugurada a Madrid el 12 de maig d'eixe any. Acabat el certamen, el propi artista va donar l'escultura al Museu de Belles Arts de València, passant a formar part de la col·lecció. Els nus femenins de Vicent Mengual són el seu cicle de major qualitat i més conegut, i es caracteritzen per la seua sòlida estructuració i per estar dotats d'un sentit més al·legòric i idealista que verista. Amb estos nus, com és el cas de Somni, Julio Vicent es va allunyar per complet de la tradició acadèmica, aproximant-se al despullament formal del classicisme mediterranista i a les estilitzacions elegants i decorativistes pròpies de l'Art déco.

L'escultura va ser restaurada en 2016.

Inscripcions: «J. Vicent / 1915» (Firmat i datat. En la part frontal dreta de la base)