22.03.2024 - 23.06.2024
Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, Madrid

Goya, al llarg de la seua dilatada vida, va realitzar una obra immensa amb tècniques diverses com l'oli, el fresc o el gravat en la qual s'aprecien concepcions i maneres de pintar molt diferents. En esta exposició es poden comprovar les diferències que existixen entre les seues obres inicials i les realitzades en la seua maduresa, fins al punt que semblen d'artistes diferents. Així, les obres que pinta quan ve a la cort mostren un estil en sintonia amb les orientacions artístiques imperants en el seu temps, i en el seu període de maduresa és quan Goya mostra una actitud crítica enfront de la realitat que li envolta i a les normes artístiques dominants en la pintura. En este despertar de la consciència el pintor s'aparta dels condicionants acadèmics i canvia la seua actitud com a pintor que ja no és per a ell només una professió sinó un mitjà d'expressió de la seua actitud vital i crítica.

Esta exposició, que se celebra després de l'organitzada a Milà (Goya. La rebel·lió de la raó), està dedicada a destacar este aspecte de l'obra i la personalitat de Goya. A més, conté un conjunt d'obres que mereixen una menció especial, les planxes de coure realitzades per a les sèries de gravats els Capritxos, els Desastres de la guerra i els Disbarats (conservades en l'Acadèmia, en la Calcografia Nacional) restaurades recentment.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec el retrat de Joaquina Candado (Inv. 583), oli sobre tela realitzat pel pintor aragonés cap a 1802-1804, i el retrat del gravador Rafael Esteve Vilella (Inv. 584), oli sobre tela pintat per Goya en 1815.