Comunicació

« Ves enrere

El Museu de Belles Arts de València reivindica el pintor Pedro Orrente a la sala dedicada al Barroc

El Museu de Belles Arts de València reivindica el pintor Pedro Orrente a la sala dedicada al Barroc

El Museu de Belles Arts de València reivindica el pintor Pedro Orrente a la sala dedicada al Barroc

València (11.05.2022). El Museu de Belles Arts de València ha remodelat la sala 9 de la seua col·lecció permanent dedicada a la pintura naturalista del Barroc amb tres noves obres de Pedro Orrente (1580-1645), pintor que va treballar a València, després de la seua estada en el nord d'Itàlia, i va renovar les noves tècniques i llenguatges pictòrics. En aquesta sala, a més de les tres obres d'Orrente, mai exposades amb anterioritat, s'han recuperat dels magatzems algunes obres mestres de l'art valencià del Barroc.

L'Adoració dels pastors, adquirida en 2021 per la Generalitat, és una de les pintures que s'incorporen juntament amb els retrats de Carlemany i Godofreu de Bouillon. Aquestes peces se sumen a les que ja s'exhibien en el Museu: Magdalena penitent, El Baptisme de Crist i el Martiri de sant Jaume el Menor.

Pedro Orrente (Múrcia, 1580 - València, 1645), conegut com «el Bassano espanyol», va ser un artista de gran èxit en el seu temps, admirat com a seguidor de les fórmules de la cèlebre família d'artistes del Vèneto, sobretot en la realització de sèries de temes de l'Antic Testament ambientats en frondosos paisatges. Va viure en diverses ciutats i va passar una temporada a Venècia formant-se i adquirint nous conceptes sobre la pintura que a la seua tornada a Espanya plasmaria en els seus quadres.

El naturalisme i el primer Barroc es van desenvolupar en el regne de València gràcies a les influències arribades de Roma i de la cort de Madrid, on al voltant de la decoració del monestir d'El Escorial s'havia definit el nou llenguatge artístic de la Contrareforma. Aquest substrat es va enriquir gràcies a la freqüent presència a València del murcià Pedro Orrente, que va arribar a la ciutat després de la seua estada en el nord d'Itàlia i va renovar el llenguatge pictòric mitjançant una decidida aposta per l'intens realisme sorgit de Caravaggio i gràcies a una particular habilitat per a la pintura de gènere que havia aprés en el taller dels Bassano. Els ensenyaments d'Orrente van ser recollits per pintors com Joan Ribalta o Urbano Fos, els qui van dotar d'una gran personalitat a la pintura barroca valenciana.

En la remodelada sala també s'han posat a la disposició del públic obres de Francesc i Joan Ribalta, i d'Urbano Fos, la qual cosa per al director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, significa «afermar la voluntat del Museu d'enfortir el seu caràcter de referent internacional en artistes valencians o actius a València».

El Director ha assenyalat que «la inclusió a les sales de la col·lecció permanent de tres noves peces d'Orrente completa la nostra visió del pintor, que va ser un geni del realisme d'origen caravaggesc, però també un mestre en la pintura de gènere, de caràcter més amable». L'enfortiment de la presència de l'artista d'origen murcià en el Belles Arts suposa, segons González Tornel «una millor comprensió de la pintura valenciana del Barroc, que des del naturalisme de Francesc Ribalta, va evolucionar cap a postures molt més dramàtiques com la de Jeroni Jacint Espinosa».