Comunicació

« Ves enrere

El Museu de Belles Arts de València rep la donació de la sèrie completa dels 'Capritxos' de Goya de 1868

El Museu de Belles Arts de València rep la donació de la sèrie completa dels 'Capritxos' de Goya de 1868

El Museu de Belles Arts de València rep la donació de la sèrie completa dels 'Capritxos' de Goya de 1868

València (20.05.2022). El Museu de Belles Arts de València ha rebut una donació de la sèrie completa dels Capritxos de Francisco de Goya impresa per la Calcografia Nacional en 1868, que ha realitzat Ángel López García-Molins la col·lecció del qual pertanyia al seu avi, Antonio García Molins.

Francisco de Goya (1746-1828) va realitzar al llarg de la seua vida nombrosos gravats i estampes. Va dominar totes les tècniques, des de l'aiguafort, a l'aiguatinta, la punta seca o la litografia. En aquesta producció en blanc i negre és on Goya es va mostrar més lliure i va desenvolupar una visió tremendament crítica i fosca del seu entorn. En els seus dibuixos reflectia l'Espanya de 1800 en la qual l'endarreriment, la superstició, la superxeria i la incultura impregnen una visió molt negativa de la realitat.

La sèrie dels Capritxos es va publicar per primera vegada en 1799 i recull la reacció de Francisco de Goya a la greu crisi derivada de la seua malaltia entre 1792 i 1794 que el va deixar sord. Les idees que animen la sèrie de huitanta aiguaforts van sorgir del viatge que va realitzar el pintor per Andalusia acompanyant als ducs d'Alba al seu palau de Sanlúcar de Barrameda (Cadis) entre 1796 i 1797. Es tracta de la sèrie gravada en la qual Goya va desenvolupar la seua visió més personal de la realitat que l'envoltava i que va continuar, ja durant les primeres dècades del segle XIX, amb les dels Desastres de la guerra (1810-1815), la Tauromàquia (1816) o els Disbarats (1816-1820).

Pablo González Tornel, director del Museu, ha subratllat que «els Capritxos de Goya, a més de comptar amb un autoretrat del pintor, afronten temes com la bruixeria, la crítica al matrimoni concertat, la prostitució, la ignorància, la vanitat, l'ociositat de la noblesa i les criatures grotesques».

Segons González Tornel, «els temes analitzats per Goya parteixen d'una visió crítica dels usos i costums de la societat espanyola per a, després, evolucionar cap a la plasmació de les parts més fosques, irracionals i violentes d'un ésser humà privat d'intel·lecte i quasi salvatge». Així, el Director ha afirmat que «la mirada reflexiva i crítica de Goya és un exemple hui dia de l'inconformisme davant les pautes heretades i de la lluita pel progrés i els avanços socials».

Una mostra de la donació rebuda s'exhibeix des de hui mateix i fins al pròxim 3 de juliol a la sala de presentació de col·leccions del Museu de manera temporal per les especials condicions lumíniques que exigeix aquest tipus de material.

LA DONACIÓ D'ÁNGEL LÓPEZ GARCÍA-MOLINS

Ángel López García-Molins, que també ha acompanyat al Director hui en la presentació, ha donat al Museu de Belles Arts de València la sèrie completa dels huitanta Capritxos de Francisco de Goya per a honrar la memòria del seu avi, Antonio García-Molins, que, mort en 1955, va ser qui va adquirir el conjunt d'aiguaforts a Munic.

Antonio García-Molins, químic de professió i doctor en Filosofia, va patir el colp d'estat de Franco estant a Alemanya, però, malgrat les seues idees progressistes, va tornar a Espanya espentat per l'ascens d'Hitler. El seu net ha donat al Museu aquesta fantàstica col·lecció de gravats amb l'esperança que ajuden a mirar la realitat amb el mateix ull crític amb el qual la van mirar Goya i, més tard, Antonio García-Molins. Els tres, d'alguna manera, comparteixen una visió similar sobre la necessitat d'encaminar la complexa i plural Espanya cap a un futur molt més esperançador del que va retratar el pintor aragonés.