València (12.12.2023). El Museu de Belles Arts de València ha presentat la programació d'exposicions temporals per a l'any vinent que ressalten la figura del pintor Antonio Muñoz Degraín en el centenari de la seua mort, els mecanismes de representació de la santedat en el Barroc espanyol, el redescobriment de la pintora Rosario de Velasco, una de les grans artistes del segle XX, i el procés creatiu a través de la col·lecció d'esbossos del Museu de Belles Arts de València.

La programació ha sigut presentada per la directora general de Patrimoni Cultural, Pilar Tébar Martínez, i el director del Museu de Belles Arts, Pablo González Tornel, qui ha anat desgranant els detalls de les quatre exposicions que es mostraran en el centre d'art en 2024.

La primera mostra, ‘Ferament humans. Retrats de santedat barroca' (7 de març - 9 de juny), comissariada per Pablo González Tornel, analitza la representació artística de la santedat en la cultura del Barroc espanyol, en la qual les imatges pictòriques i escultòriques es van convertir en instruments visuals de la reacció catòlica a la Reforma protestant.

Realitzada en col·laboració amb el Museu Carmen Thyssen Màlaga, l'exposició ‘Ferament humans' mostrarà una selecció de 40 pintures i escultures espanyoles i alguns exemples italians que mostren la comunitat d'intencions al Mediterrani del segle XVII, amb una mirada actual a les arts com a vehicle de les emocions.

Composta per obres mestres de Murillo, Ribera o Alonso Cano, entre altres, l'exposició recalarà a València després del seu rotund èxit a Màlaga.

Del 4 de juliol al 13 d'octubre, l'exposició dedicada al pintor Antonio Muñoz Degraín, comissariada per Ester Alba Pagán i Pablo González Tornel, commemorarà el centenari de la mort de l'artista, que pertany a la nodrida generació d'artistes de finals del segle XIX que va donar a la pintura valenciana d'este moment el qualificatiu d'‘Edat de Plata' de les arts. El Museu del Prado, el Museu de Màlaga o la Biblioteca Nacional han col·laborat generosament en esta exposició.

Arquitecte per obligació, després de la seua formació autodidacta i en l'Acadèmia de Sant Carles, Muñoz Degraín es va consagrar com a pintor de paisatges, sobretot a partir de 1867 quan va guanyar la segona medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts. En 1870 el pintor va iniciar la seua relació amb la ciutat de Màlaga, on arribaria a ser director de l'Escola de Belles Arts. Allí es casaria i, després de la seua etapa madrilenya de 1895 a 1919, tornaria al final de la seua vida.

Després de l'estiu, l'exposició ‘Rosario de Velasco (1904-1991)' permetrà redescobrir a una de les grans artistes del segle XX, amb obres i guardons en reconeguts certàmens com la Biennal de Venècia, a més de mostres nacionals i internacionals, però que va caure en l'oblit després de la seua mort.

Nascuda a Madrid, Rosario de Velasco va estudiar amb Fernando Álvarez de Sotomayor, director del Museu del Prado, i juntament amb artistes com Picasso va formar part de la Societat d'Artistes Ibèrics creada en 1924 amb la finalitat d'incorporar l'art espanyol a les avantguardes.

Esta mostra, realitzada en col·laboració amb el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza i comissariada per Toya Viudes de Velasco i Miguel Lusarreta, farà un recorregut pels primers anys d'esta excepcional pintora, i en ella es podran vore per primera vegada obres guardades durant prop d'un segle en la família de l'artista i en col·leccions particulars, mai exposades, a més d'altres procedents d'institucions públiques com el Centre Georges Pompidou de París, el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia o el propi Museu de Belles Arts de València.